La magnitud dels afectats per la drogodependència és diferent per a cada substància; si distribuïrem el 100% dels afectats que reconeixen la seua problemàtica amb les drogues –sense tenir en compte el tabac– un 33% estaria relacionat amb l’alcohol, seguit per un 20% amb la cocaïna i un altre 20% amb la marihuana. Un 10% fa referència a les persones addictes a l’heroïna mentre que la resta –al voltant d’un 17%– correspondria al joc patològic, als fàrmacs tranquilizantes així com les drogues de disseny, tal com ens explica el cap de drogodependències de la Consellería de Sanitat de la Generalitat Valenciana i director del Màster en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives de la Universitat de València, Francisco Verdú.
Verdú assenyala que «totes les drogues no es comporten igual entre els diferents intervals d’edat ni tampoc amb la seua relació amb el sexe. De manera empírica, l’interval dels 13 als 20 anys és on existeixen «més possibilitats que els joves comencen a consumir drogues», mentre que les persones d’entre 25 i 35 anys són «els de major freqüència de consum». Verdú assenyala que «totes les drogues no es comporten igual entre els diferents intervals d’edat ni tampoc amb la seua relació amb el sexe».
«L’heroïna va tenir el seu moment durant els anys 80 i 90 i ara ha deixat pas a la cocaïna, el consum de la qual va començar en el 2000 i es manté», indica Verdú. No obstant açò, els motius pels quals es consumeixen són diferents: curiositat, relació amb els iguals, cerca del plaure immediat, imitar patrons familiars, falta d’educació però el que sí és cert és que les drogues es mantenen per «exposició» ja que «estan en tots els llocs, s’anuncien, s’invoquen, ens provoquen, ens les ofereixen», manifesta el director del Màster en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives.
En la seua 15ª edició, aquest màster, la preinscripció del qual segueix oberta, utilitza la imatge per a visualitzar el consum de totes aquestes substancies estupefaents. «Veure una intoxicació, per exemple, d’alcohol, és una realitat en la nostra societat, però ningú adverteix a aqueixes persones dels problemes que implica el seu consum», explica el director d’aquest postgrau.
Així mateix, el curs ofereix una tutorización constant per part del professorat així com la possibilitat de compartir experiències en un fòrum comú, per la qual cosa –explica Verdú– el resultat acadèmic és «constructiu i fàcil» amb un esforç i dedicació mínima: solament es necessita una mica d’interès i curiositat per a aprendre sobre les drogodependències i les conductes addictives.
Els estudiants i professionals que realitzen aquesta formació aprenen des d’una perspectiva macro el problema de les conductes addictives –des de la prevenció al tractament passant per les drogues no químiques i la neuropsicologia– fins a com ha de comportar-se i actuar el professional i baix quins mètodes i protocols ha de fer-ho. «Comptem amb una dilatada experiència en la formació dels nostres professionals durant 14 anys ininterromputs de ‘aprendre construint’», compte Verdú. Aixina, una vegada realitzat el màster, existeix una comunitat de coneixement on els professionals del sector poden consultar o actualitzar dades o fins i tot realitzar cerques bibliogràfiques.
Més informació i inscripcions:
Màster en Prevenció i Tractaments de les Conductes Addictives
Notícia publicada: 20/01/2017
