Després d’aprendre un idioma, arriba el moment de comunicar-se. La importància de saber comunicar-se i expressar-se amb la suficient naturalitat, cortesia i delicadesa, adaptant-se al nivell intercultural de cada país, és el principal objecte d’estudi de l’11th International Conference on Im/Politeness. Un congrés, que per primera vegada se celebra a Espanya, i que ha escollit la seu de la Fundació ADEIT de la Universitat de València com a escenari en el qual debatre les principals fórmules de cortesia i descortesia lingüística.
Aquest és un camp que, com explica la presidenta del Comitè Organitzador del congrés, la professora de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València, Patricia Bou, suscita «molt interès a nivell internacional dins dels estudis de pragmàtica social».
En aquest sentit, Bou ha explicat que encara que el nom del grup de recerca Linguistic Politeness Research Group –que va nàixer a Regne Unit a la fi dels anys 70- va ser cortesia, el concepte en si anava molt més allà que arreplegar la cortesia en si, engloba també l’ordre moral; el tractament dels conflictes socials; les línies que hi ha amb les normes de convivència; o amb el que és legal o no, entre altres conceptes.
La cortesia en xarxes socials
En xarxes socials, la cortesia i la descortesia impera en molts àmbits. Per exemple, en la presentació d’un perfil púbic de persona. «Quan un es presenta, cuidem molt el que diem d’un mateix», subratlla Bou. Un altre àmbit són els conflictes socials que es poden despertar entre perfils públics en les xarxes socials, tema d’estudi que també entre dins de la pragmàtica. Bou indica que Twitter és una de les plataformes més actives en aquest sentit.
«Moltes de les opinions que s’expressen en Twitter després tenen conseqüències fora de Twitter. Aquesta xarxa social té un paper molt important en els conflictes soci polítics. El conflicte en les xarxes socials està molt al dia», remarca Bou.
El congrés ha comptat amb més de 150 investigadors amb representació, a més de les principals universitats espanyoles, de països com Regne Unit, Estats Units, Canadà o Japó.
Notícia publicada: 5/07/2018
