Inici / Notícies
NOTíCIES

Antonio Rico, referent en la cooperació universitat-empresa

Antonio Rico, expresident del Consell Social de la Universitat de València i primer president de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València, va morir el passat cap de setmana. «Amb ell, se’n va un referent en matèria de cooperació entre la Universitat i el teixit productiu», lamenta Carlos Pascual, actual president d’ADEIT. Convençut de la importància de la col·laboració per a l’avanç de la societat, Antonio Rico va ser un personatge clau en la creació, desenvolupament i creixement del que hui és ADEIT en la societat valenciana.

Promotor de la innovació des de tots els seus àmbits, va viure els anys clau de la transició democràtica des de llocs d’alta responsabilitat. A més de primer president d’ADEIT, va ocupar càrrecs directius dins de l’Institut de la Mitjana i Xicoteta Indústria Valenciana (IMPIVA), el paper de la qual va ser fonamental en la dècada dels 80.

«Amb ell, se’n va un referent en matèria de cooperació entre la Universitat i el teixit productiu», lamenta Carlos Pascual

Convençut de la cooperació
En la seua última entrevista, concedida amb motiu de la celebració dels 25 anys d’ADEIT, Antonio Rico recordava com, en aquells anys 80, es vivien les relacions de la Universitat de València amb el seu entorn i quin va ser l’ambient en el qual es va optar per la creació d’una entitat com ADEIT. «En aquells dies, la separació universitat-societat era, al meu entendre, bastant notable. Es va cercar un instrument per a desenvolupar la principal funció del Consell Social, que no era altra que acostar la Universitat i la Societat, i ens va semblar que crear una Fundació de les característiques d’ADEIT podria ser una bona iniciativa».

Com balanç, qui fóra primer president d’ADEIT es mostrava satisfet amb el camí recorregut: «vint-i-cinc anys després, les coses han canviat sensiblement i crec que la Fundació, entre moltes altres coses, ha contribuït a aquest canvi». Un camí en el qual ell va ser un dels primers que va començar a caminar, amb pas ferm i decidit, i a qui –en paraules de Carlos Pascual– aquesta institució sempre recordarà amb afecte i admiració.