Quan es naix amb dificultats en el desenvolupament, no solament és important la intervenció i l’atenció al xiquet sinó també a la seua família i entorn, explica M.Gracia Millá, codirectora del Màster Propi en Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Universitat de València.
«Ningú està preparat per a tindre un fill amb discapacitat o amb trastorns del desenvolupament. El primer que hem de fer és tindre una escolta activa per a ajudar les famílies a tindre un ajust d’expectatives respecte del xiquet que acaben de tindre o del diagnòstic que acaben de rebre. Han de viure el dol del fill que no han tingut i assolir que tenen un altre. Poden fins i tot donar-se conductes de negació, exclusió social, de rebuig, complexos de culpabilitat, etc. Per això és tan important la intervenció familiar des del principi», assegura Millá. En aquest sentit, «el tractament amb les famílies és tant o més important que amb el xiquet», conclou.
Una atenció «fonamental»
«Amb una bona intervenció en Atenció Primerenca, per als xiquets que naixen amb factors de risc, o els que tenen alguna discapacitat poden evitar-se moltes dificultats en el futur», subratlla l’experta. Com a exemple, apunta als casos de síndrome de Down o als d’autisme, que anteriorment tenien moltes més dificultats en el social, educatiu, personal, etc. Avui, gràcies a aquest tipus de tractaments que van des dels 0 als 6 anys, la situació és completament diferent i s’aconsegueix un millor desenvolupament i una plena inclusió.
Un sistema plàstic i emmotllable
L’ésser humà naix amb un sistema neurològic plàstic i emmotllable. En aquest sentit, el cervell dels xiquets xicotets pot millorar en funció de com es treballe amb ell. «El que fem en atenció primerenca part d’una fonamentació neurobiològica i científica. Si estes estructures nervioses es treballen des del naixement es poden arribar a modificar», explica Millá.
Aquest tipus de tractaments van començar a Espanya en la dècada dels 80, importats d’EUA. Era el que llavors es va dir estimulació precoç, que feia referència només a tractaments neoconductistes d’estímul-resposta. Afortunadament –recorda Millá– amb els anys es va ampliar i l’atenció primerenca actual inclou metodologies més naturalistes i amb intervenció sobre el xiquet, les famílies i els entorns. A més, un dels trets més importants d’aquest tipus de tractament és la personalització. «Amb cada xiquet, depenent de la seua patologia, es planteja un tractament totalment individualitzat, per a ell i amb la seua família», explica.
Una formació en un moment d’expansió
La publicació del Llibre blanc de l’Atenció Primerenca l’any 2000 va suposar un punt d’inflexió en l’atenció en aquesta matèria. Va ser aleshores quan va començar a formar-se especialistes i la Universitat de València va posar en marxa el Màster en Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, que enguany celebra la seua 19a edició. Una formació «capdavantera i imprescindible per a treballar en l’àmbit de l’atenció primerenca i el desenvolupament infantil», assegura la seua codirectora.
L’atenció primerenca que viu avui un «moment d’expansió i de major sensibilització» en la Comunitat Valenciana, segons explica M.Gracia Millá. En els últims tres anys, ha augmentat un 70 per cent el nombre de places d’atenció primerenca i un 73 per cent el finançament a aquesta partida.
Més informació:
Màster Propi de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Universitat de València
Notícia publicada: 01/06/2020
