Un centenar de científics es dóna cita la passada setmana a València per a preparar el que serà el major telescopi de neutrins del món, l’experiment KM3Net. Aquesta nova finestra a l’univers remot, que comença la seua instal·lació enguany en diferents ubicacions del Mediterrani, es basa en l’experiència d’ ANTARES, un telescopi més menut situat enfront de les costes franceses. Aquests experiments estudien l’univers mitjançant neutrins, partícules elementals que, per les seues peculiars característiques, transmeten valuosa informació dels confins del cosmos on es produeixen. Espanya té una important participació en viagraonlinegeneric24.com ambdós liderada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València).
La trobada es va celebrar en la seu de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València, ADEIT, del 23 al 27 de febrer. Va reunir a investigadors dels experiments ANTARES i KM3Net (acrònim de telescopi de neutrins de quilòmetre cúbic), que consisteixen en una sèrie de detectors amatents en línia i submergits a més de 2.000 metres de profunditat en el Mediterrani. Aquests dispositius, esferes amb sensors ultraràpids, detecten el senyal lluminós que emeten partícules creades per neutrins de molt alta energia a l’interaccionar amb la matèria. Aquesta llum blavosa, anomenada llum Cherenkov, és un tipus de radiació electromagnètica produïda per les partícules carregades en l’aigua al viatjar en ella a major velocitat que la llum.
Aquests neutrins tenen energies molt superiors a les partícules que produeix el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC). Els experts encara debaten el seu origen, encara que les explosions de supernoves, els centres actius de les galàxies on existeixen enormes forats negres o els esclats de llamps gamma serien algunes de les seues fonts. Com no tenen càrrega elèctrica i tot just massa, “els neutrins són molt interessants per a estudiar el cosmos, ja que viatgen distàncies intergalàctiques sense ser absorbits ni desviats, una qüestió que no és possible amb els fotons o els llamps còsmics”, explica Juan José Hernández Rei, professor d’investigació del CSIC en l’IFIC participant en KM3Net i un dels organitzadors de la trobada.
Aquesta nova forma d’estudiar l’univers mitjançant neutrins va quedar provada a la fi de 2013, quan un experiment similar en el Pol Sud cridat IceCube, va informar en Science de la detecció dels primers neutrins còsmics de molt alta energia, l’origen de la qual se situa fora del nostre sistema solar. KM3Net serà el primer experiment viagra pharmacy capaç de detectar neutrins còsmics de molt alta energia en l’hemisferi Nord des del mar. “Açò té avantatges”, explica Juan de Déu Zornoza Gómez, contractat Ramón i Cajal de la Universitat de València en el IFIC i participant en KM3Net. “Des de l’hemisferi Nord tenim millor visibilitat del centre de la nostra galàxia, i en l’aigua es pot reconstruir millor l’adreça d’arribada d’aquests neutrins, una qüestió fonamental per a un telescopi”.
En aquesta reunió es van presentar els avanços obtinguts amb ANTARES, que pren dades des de 2008 enfront de les costes de Tolón (França) i que, encara que no ha observat senyals de neutrins d’origen astrofísic “a causa de la seua modesta grandària”, ha demostrat la viabilitat de la tecnologia. A més, els investigadors discuteixen els plans per a la construcció de KM3NeT, que preveu instal·lar 12.000 sensors distribuïts en diversos quilòmetres cúbics enfront de les costes de Marsella (França), Sicília (Itàlia) i Pilos (Grècia). La primera fase de la instal·lació comprèn 558 mòduls en els llocs francès i italià durant 2015 i 2016. La següent fase s’estendrà fins a 2020, però encara no hi ha data per a completar el disseny original. No obstant això, els investigadors poden prendre dades des que s’instal·len les primeres línies amb sensors.
En València es van exposar els resultats de les últimes proves realitzades per a la línies de sensors que es van a instal·lar enguany, així com el disseny del sistema de calibratge del detector. KM3NeT és una col·laboració internacional formada per més de 200 científics i tècnics de 40 institucions i 10 països. La participació científica espanyola està liderada per l’Institut de Física Corpuscular, que ha dissenyat elements crucials en l’electrònica dels mòduls amb els sensors i en el sistema de calibratge temporal. Els físics de l’IFIC treballen també en la identificació de les fonts de neutrins i en la seua utilització com recerca indirecta de matèria fosca, que forma una quarta part de l’univers però encara no ha estat detectada.
A més dels objectius de física que esperen aconseguir, KM3NeT proporciona una plataforma ideal per a estudis de biologia i geologia marina. Altres grups espanyols participants són l’Institut per a la Gestió Integrada de zones Costaneres (IGIC), de la Universitat Politècnica de València en Gandía i el Laboratori d’Aplicacions Bioaqústicques (LAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona. KM3Net ha rebut finançament europeu per a la seua preparació i disseny. La construcció es finança pels països participants, principalment França, Itàlia i Holanda.
Més informació:
http://congresos.adeituv.es/antaresvlc/ficha.en.html
http://www.km3net.org/home.php
http://antares.in2p3.fr/
