Un total de 146 matemàtics procedents de països de tot el món reten homenatge la passada setmana al matemàtic José Bonet, amb motiu del seu 60 aniversari, en un congrés internacional promogut conjuntament per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, i celebrat en la seu de’ADEIT.
Sota el títol ‘Workshop on Functional Analysis València 2015 on the occasion of the 60th birthday of José Bonet’, es van presentar diverses ponències relacionades amb el camp de l’anàlisi funcional, àrea principal de recerca del matemàtic José Bonet. L’objectiu –explica el president del Comitè Organitzador del congrés, el catedràtic d’Anàlisi Matemàtica de la Universitat de València Domingo García– és celebrar els assoliments que José Bonet ha aconseguit en els 40 últims anys en aquest àmbit en el qual –assenyala Domingo García– «José Bonet ho ha fet tot».
Nascut a València fa 60 anys, José Bonet és professor del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de València, on dirigeix actualment l’Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada des de 2005. Es va llicenciar en Matemàtiques en 1977 i va ser guardonat amb el primer Premi Nacional en Matemàtiques. Tres anys més tard es va doctorar en Matemàtiques i va rebre el premi a la millor tesi en Matemàtiques aqueix any.
José Bonet va desenvolupar la seua carrera docent en la Universitat de València fins a l’any 1987, quan va començar a impartir classes i a desenvolupar la seua recerca en la Universitat Politècnica de València. No obstant açò –subratlla el catedràtic Domingo García– la col·laboració s’ha mantingut sempre entre ambdues universitats. «Desenvolupem conjuntament amb la UPV un màster, un programa de doctorat així com un projecte d’excel·lència de Prometeu i un projecte del Ministeri» –explica– al mateix temps que es mostra satisfet de l’estreta col·laboració de les dues universitats públiques de la ciutat de València en aquest camp de recerca.
En aquest sentit, tant el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, com el de la Universitat Politècnica de València, Francisco José Mora, han coincidit en la inauguració del congrés a subratllar l’estreta col·laboració que ambdues institucions universitàries desenvolupen en molts àmbits i, especialment, en aquest camp de recerca.
40 anys de recerca i docència
José Bonet ha sigut professor visitant en moltes universitats de tot el món, Paderborn, Düsseldorf, Eichstätt (Alemanya), Lieja (Bèlgica), Ann Arbor (Michigan, EUA), Reading (Anglaterra), Poznan (Polònia), Hèlsinki (Finlàndia), etc. A més, compta amb més de 200 treballs de recerca publicats des de 1980 en les revistes més importants de tot el món i és membre de la Société Royale des Sciences de Liège (Bèlgica) a partir de 1992 i membre titular (medalla número 4) de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid des de juny de 2005.
És investigador principal de diversos projectes recolzats pel Govern des de 1988, i els projectes d’excel·lència en la recerca PROMETEU de la Generalitat Valenciana des de 2008 i ha sigut conferenciant principal en més de 50 congressos internacionals sobre l’anàlisi funcional, per exemple en Oberwolfach i Nova York, entre uns altres.
Al marge de tots els seus assoliments en el camp de la recerca, el president del Comitè Organitzador del congrés ha destacat la seua capacitat docent: «a més del seu rellevant curriculum com a investigador, també és un excel·lent professor; va ser el iniciador i fundador d’una escola de matemàtics de la Universitat Politècnica de València, que gaudeix cada vegada de major prestigi internacional», subratlla el catedràtic de la Universitat de València Domingo García.
Què és l’anàlisi funcional
«Les matemàtiques dins el món real» és la resposta que ens ofereix el catedràtic de la Universitat de València Domingo García a la pregunta d’en què consisteix el camp de l’anàlisi funcional, que s’aplica a molt diferents camps com els arxius MP3, el sistema GPS, la imatge de ressonàncies, els ordinadors, etc.
«És un camp preciós», explica Domingo García. El problema per a no comptar amb un major coneixement per part de la societat –explica– radica en la manera en el qual tradicionalment s’han explicat les matemàtiques, que han portat a odiar aquesta matèria per part de gran part de la societat. «No s’ha sabut comunicar bé» –lamenta– al mateix temps que reivindica una docència més atractiva ja des de primària.
Notícia publicada: 15/06/2015.
