Inici / Notícies
NOTíCIES

José A. Font: «L’astronomia d’ones gravitatòries obri una nova finestra a l’univers»

Què va ocórrer després de l’enorme expansió patida després del Big Bang? Què més es podria conèixer sobre la matèria fosca? Es poden rebre els senyals de l’origen de l’univers? Totes aquestes preguntes i a moltes més ens contesta José Antonio Font, director del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i codirector del major congrés sobre ones gravitatòries que se celebrarà a Espanya que farà coincidir la 22nd International Conference on General Relativity and Gravitation i la 13th Edoardo Amaldi Conference on Gravitational Waves (GR22/Amaldi13) Aquestes ones, claus per a desentranyar molts dels enigmes que avui dia existeixen en el camp de l’astrofísica, seran el focus del congrés que acollirà València en 2019. Per això, Font ens explica el paper que juguen les ones gravitatòries i perquè ha sigut triada la ciutat del cap i cassal com a seu de les ones gravitatòries.

Per què és tan important aquesta detecció d’ones gravitatòries (vaticinat per Einstein) per a respondre a les grans preguntes de l’univers, com qui som, etc.?

L’inici de l’univers –el Big Bang– la seua evolució i la seua destinació final, impulsen la recerca científica i també alimenten el nostre interès i imaginació. L’inici de l’astronomia moderna se situa en l’hivern de 1609, quan Galileu va observar per primera vegada el cosmos amb un rudimentari telescopi construït per ell mateix. Des de llavors, els continus avanços científics i tecnològics vénen oferint a la humanitat una visió extraordinària de l’univers (en les diferents regions de l’espectre electromagnètic), molt diferent a la qual es tenia en l’època de Galileu. L’astronomia d’ones gravitatòries està obrint una nova finestra a l’univers, complementària a l’electromagnètica, que va a oferir a les pròximes generacions una visió de l’univers nova i molt més rica i fascinant. De moment, són ja cinc els senyals anunciats, procedents de la col·lisió de forats negres d’origen estel·lar a distàncies cosmològiques. A mesura que els detectors LIGO i Virgo siguen actualitzats amb noves tecnologies, les deteccions seran molt més freqüents.

”L’astronomia d’ones gravitatòries va a oferir a les pròximes generacions una visió de l’univers nova i molt més rica i fascinant”, explica Font

Què suposarà per a València acollir aquest congrés?

Des d’un punt de vista científic, acollir aquest congrés té un enorme prestigi per als investigadors encarregats de la seua organització, les seues respectives institucions, i per a la ciutat d’acolliment. El fet de guanyar aquesta candidatura demostra l’important pes específic que la Comunitat Valenciana i Espanya han aconseguit en el panorama internacional en l’àrea de coneixement de la gravitació. D’aquesta manera, durant una setmana, al juliol de 2019, València serà el centre mundial de l’esforç científic i tecnològic en l’estudi i desenvolupament de la gravitació, la relativitat general, i l’astronomia d’ones gravitatòries.

Què està planificat per a aqueixos dies a València?

Aquest tipus de conferències especialitzades compta amb sessions plenàries, on es revisen temes d’interès general en el camp, i també amb un elevat nombre de sessions paral·leles, on s’analitzen temes més específics. Tots els temes que abordarà el congrés estan en la frontera del coneixement actual en totes les àrees de la gravitació: la cosmologia, l’astrofísica relativista, la relativitat matemàtica i numèrica, la gravetat quàntica, la teoria de cordes, la teoria quàntica de camps i, com no, l’astronomia d’ones gravitatòries.

A més del programa científic, la conferència GR22/Amaldi13 també oferirà conferències públiques de caràcter divulgatiu, de les quals la societat valenciana en el seu conjunt pot beneficiar-se. En particular, hi haurà conferències destinades al gran públic sobre la detecció d’ones gravitatòries i sobre l’expedició de Sir Arthur Eddington al maig de 1919 a la Illa Príncep, en la qual es va demostrar la desviació de la llum pel camp gravitatori del sol aprofitant un eclipse solar pel que es va confirmar la Teoria de la Relativitat General d’Einstein.

”Durant una setmana, al juliol de 2019, València serà el centre mundial de l’esforç científic i tecnològic en l’estudi i desenvolupament de la gravitació, la relativitat general, i l’astronomia d’ones gravitatòries”, explica el codirector

Quines personalitats acudiran a aquest esdeveniment?

Les conferències “GR” i “Amaldi” expliquen tradicionalment amb els científics més prestigiosos del camp de la gravitació en el seu sentit més ampli i de l’astronomia d’ones gravitatòries. En el cas de l’astronomia d’ones gravitatòries, el congrés comptarà amb la presència dels directors dels detectors LIGO, Virgo, KAGRA i LIGO-Índia i, probablement, amb la dels principals impulsors d’aquest camp de recerca i premis Nobel de Física, els Drs. Kip Thorne, Rainer Weiss, o Barry Barish.

Quins temes es tractaran en el congrés?

Com ja hem comentat, els temes que abordarà el congrés estan en la frontera del coneixement actual en totes les àrees de la gravitació ja que els avanços que s’estan produint en els últims anys en totes aquestes àrees són extraordinaris. Tals avanços teòrics han sigut fonamentals en les recents deteccions d’ones gravitatòries produïdes en la fusió de forats negres que han iniciat el camp de recerca de l’astronomia de radiació gravitatòria i, en un futur molt pròxim, el de l’astronomia de missatgers múltiples, on tant les ones electromagnètiques com els neutrinos i les ones gravitatòries ens proporcionaran informació complementària sobre el cosmos. Això va a permetre, al seu torn, grans avanços en el camp de l’astrofísica relativista.

Quins són els temes més capdavanters?

Un d’aquests temes serà l’enorme rellevància de la detecció d’ones gravitatòries per a l’avanç de la Física en els pròxims anys. Això ho proporciona el fet que l’anunci de la primera detecció triple d’un senyal gravitatori, GW170814, és a dir, simultàniament en els dos detectors americans LIGO i en el detector europeu Virgo al setembre de 2017. GW170814 suposa la primera detecció d’una ona gravitatòria realitzada pel detector Virgo avançat. La unió de Virgo a la campanya d’observació dels detectors LIGO ha significat la possibilitat de disposar per primera vegada d’una vertadera xarxa de detectors interferométricos. La presència de Virgo en la detecció GW170814 millora significativament la localització espacial en el cel de la font que genera la radiació i millora les proves de validesa de la Relativitat General en règim de camp gravitatori intens.

Es preveu que sorgisquen novetats a mesura que s’acoste el congrés?

Sí, és possible que apareguen ja que la possibilitat de dur a terme aquest tipus de deteccions abans de la celebració del congrés és elevada i les implicacions que açò tindria en l’astronomia, la cosmologia, la física nuclear i la física fonamental serien extraordinàries. Per exemple, es podria mesurar independentment la constant de Hubble de la Llei d’Expansió de l’Univers, l’equació d’estat de la matèria densa en estels de neutrons, avançar en la nostra comprensió de la matèria fosca i de l’energia fosca, així com testar la validesa de teories alternatives a la Relativitat General en règim de gravetat intensa a través de la mesura de la polarització de les ones gravitatòries, per citar alguns exemples. A més, la cerca de senyals d’ones gravitatòries provinents del Big Bang, generades pels efectes quàntics de l’enorme expansió patida immediatament després del Big Bang, s’accelerarà en els pròxims anys. D’aquesta manera, els senyals de la pròpia gènesi de l’univers podrien arribar a nosaltres quasi intactes.

La cerca de senyals d’ones gravitatòries provinents del Big Bang s’accelerarà en els pròxims anys, per tant, els senyals de la pròpia gènesi de l’univers podrien arribar a nosaltres quasi intactes”, senyala Font

Com va començar la Universitat de València a col·laborar amb Virgo?

Al juliol de 2016 el grup de recerca en ones gravitatòries de la Universitat de València (València Virgo Group, VVG) es va unir a la Col·laboració Virgo, sent l’únic grup espanyol en aquesta col·laboració científica internacional. El VVG, que dirigisc, ho formen investigadors de dos departaments de la Universitat de València, el d’Astronomia i Astrofísica, i el de Matemàtiques. Amb la seua incorporació a la Col·laboració Virgo, el grup ha iniciat noves línies de recerca en anàlisi de dades, caracterització dels detectors Virgo i LLIGUE, i estimació de paràmetres astrofísics a partir de la informació continguda en les formes d’ona.

Més informació:
http://gr22amaldi13.com/

Notícia publicada: 08/01/2018