Els científics adverteixen de la influència del canvi climàtic en la seguretat alimentària

Josefina Bueno, en la seua primera intervenció pública com a directora general, va destacar «el compromís del nou govern de la Generalitat Valenciana amb les universitats públiques i els seus parcs científics» perquè «la recerca, la transferència tecnològica i la difusió del coneixement científic constituiexen factors essencials per a un nou modeu productiu, econòmic i social». Per la seua banda, Esteban Morcillo va agraïr a Bueno «el suport al sistema públic universitari valencià i també al seu sistema d’investigació», alhora que ha subratllat «la intensa col·laboració científica de la Universitat de València amb el CSIC, la qual es manifesta tant amb aquest simposi internacional, com en la participació conjunta en el VLC/Campus d’Excel·lència Internacional o la recerca liderada en centres mixtos».

José Pío Beltrán va aprofitar la seua intervenció per a ressaltar la rellevància que la nostra societat dispose «tant de plantes com de peixos saludables per a afrontar nous reptes globals com ara la seguretat alimentària i el canvi climàti». En conseqüència, «és clau garantir l’equilibri dels ecosistemes com també afavorir una aqüicultura sostenible», va afirmar.

La professora Jerri Bartholomew de la Universitat d’Oregon (EUA), encarregada de la conferència d’obertura, va abordar el futur impacte que tindrà el canvi climàtic sobre l’extensió de les parasitosis en les poblacions de peixos. Bartholomew va insistir en «la complexitat de relacions entre peixos i els seus paràsits, a més de la necessitat de progressar en l’elaboració de models que ens avancen patrons d’evolució a fi d’evitar els seus impactes».

L’increment de la temperatura de les aigües «no és l’únic factor que hem de tindre en compte ja que el canvi climàtic també pot provocar alteracions en els patrons del fluxe dels cabals hídrics, modificar els imputs de nutrients tot augmentat l’eutrofització, afectar els ritmes d’afecció de paràsits o reduir la seua mortalitat», va argumentar la professora Bartholomew.

Més de tres-cents científics de 54 països participen fins el pròxim divendres en aquest simposi organitzat per la Universitat de València i el CSIC. El congrés tracta aspectes bàsics i aplicats de parasitologia de peixos, incloses qüestions com ara l’impacte d’aquestes infeccions en els sectors de l’aqüicultura i les pesqueres, o la seua incidència en la qualitat de la producció i la salut alimentària.

El director del comitè organitzador del simposi, Juan Antonio Raga, catedràtic de Zoologia de la Universitat de València, assegura que els peixos representen el grup de vertebrats de major diversitat biològica, per tant «no és estrany que albergue la major diversitat d’espècies paràsites». Aquest simposi té per objectiu analitzar els últims avanços en els diferents aspectes d’aquest camp per establir els nous reptes en la parasitologia de peixos en els propers anys.

L’acció d’aquests patògens té també diversos vessants que afecten l’ésser humà. Segons l’opinió de Raga, «algunes espècies es poden transmetre a les persones i provocar-los zoonosi, com el conegut Anisakis i altres formes paràsites similars que ens poden afectar solament quan ingerim peix cru o poc cuinat, o en el cas de les persones especialment sensibles a aquestes al·lèrgies alimentàries». No obstant això, també és important el paper d’alguns d’aquests patògens en els cultius de peixos, especialment a les instal·lacions amb grans densitats de peixos i que es produeixen en gàbies a la mar.

Des del punt de vista ambiental, els paràsits dels peixos tenen un important paper regulant de manera natural les poblacions i, en ocasions, poden comprometre la supervivència dels seus peixos hostes. «Aquest és el cas de l’anguila europea, que és seriosament amenaçada com a conseqüència de l’aparició d’una espècie de nematode invasor procedent del Japó i que a través de les importacions per diversos països s’ha transmès i estès per les poblacions d’anguiles de tot el continent», apunta Raga, també director del Parc Científic de la Universitat de València.

El programa científic del simposi inclou diverses disciplines i àmbits de recerca vinculats amb els paràsits de peixos, encara que es posarà una atenció especial en els nous reptes de la parasitologia en el sector pesquer, per la seva vinculació amb la salut alimentària.

Els investigadors Ariadna Sitjà-Bobadilla i Oswaldo Palenzuela, de l’Institut d’Aqüicultura de Torre de la Sal (CSIC), membres dels comitès científic i organitzador del congrés, subratllen la varietat de temes de què s’hi tractarà, entre els quals la biodiversitat; la taxonomia de diversos grups de paràsits, la seva biologia i cicles vitals; les interaccions paràsit-hoste; les malalties causades per paràsits en aqüicultura i en ecosistemes naturals; l’ús de paràsits com a bioindicadors dels ecosistemes i de les pesqueres; o l’impacte dels canvis globals i les activitats humanes sobre els peixos i la seua parasitofauna a diverses regions del planeta.

Aquest simposi se celebra cada quatre anys i el de València serà el primer en l’àmbit espanyol i el segon a Europa, ja que fa dotze anys va ser acollit per Itàlia. Es tracta d’una trobada que es fa a diferents llocs del món des del 1983. La reunió anterior va tenir lloc a Viña del Mar (Xile) on entre diverses propostes es va escollir la de la Universitat de València –defensada pels professors Francisco Montero i Ana Pérez de l’Olmo, també destacats membres dels comitès científic i organitzador del congrés– per celebrar el simposi següent com a reconeixement de la trajectòria investigadora que es du a terme en aquesta institució acadèmica.

Al congrés es presentaran 150 comunicacions orals i 200 pòsters, dividits en 33 sessions per promoure la discussió i debat científic. S’han organitzat quatre tallers i dos fòrums internacionals per presentar i plantejar projectes conjunts de col·laboració. A més s’inclouen vuit ponències convidades, com ara la de la professora Jerri Bartholomew de la Universitat d’Oregon (EUA); la de la professora Barbara Nowak, de la Universitat de Tasmània (Austràlia), qui exposarà el futur i les limitacions de la piscicultura, especialment de grans túnids, per l’acció dels seus paràsits; o la del professor Frank Nilsen, de la Universitat d’Oslo (Noruega), qui parlarà de les noves aproximacions per al control dels crustacis paràsits del salmó, que és el factor limitant més important de les produccions d’aquest peix de consum habitual, perquè provoquen pèrdues milionàries.

Entre els patrocinadors d’aquest 9è Simposi Internacional de Paràsits de Peixos hi ha l’Institut de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, el VLC/Campus d’Excel·lència Internacional, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Centre for Agricultural Bioscience International i les empreses VWR i Andromeda Group.

Més informació: www.9isfp.com