La pròxima reforma del codi penal, la importància del dret penal com a garant de les llibertats cíviques, el limb jurídic de la presó de Guantánamo i el paper dels periodistes en conflictes bèl•lics van ser els temes que han centrat l’I Congrés Internacional de Seguretat, Justícia i Sistema Penal. Celebrat en el saló d’actes de la Biblioteca de Gregori Maians del campus de Tarongers, durant la inauguració, el catedràtic emèrit de Dret Penal de la Universitat de València i exvicepresident del Tribunal Constitucional, Tomás Vives, va centrar la seua intervenció entorn de la futura modificació del codi penal i les implicacions negatives que de la seua reforma es deriven.
«Un avanç del dret penal és una reculada de la llibertat. Les llibertats cíviques es ventilen en el dret penal, que en contra del que la majoria de la gent creu no solament afecta a les persones que han comès un delicte», va afirmar. Vives també va voler manifestar el seu semblar referent a la política criminal de l’estat espanyol, que aplica la pena i les mesures de seguretat de forma conjunta i no va acompanyada d’un estudi d’impacte econòmic d’aquestes mesures, segons va explicar.
La taula inaugural de la trobada va estar presidida per Enrique Orts, director de l’Institut de Criminologia de la Universitat de València, que va destacar la capacitat de convocatòria del congrés, «en un temps en el qual el pensament no gaudeix de molta audiència», va remarcar. Per la seua banda, el catedràtic de Filosofia del Dret i fundador i primer director de l’Institut de Drets Humans, Javier de Lucas, va centrar la seua ponència en la noció de guerra preventiva, als llimbs jurídic de Guantánamo i en el debilitament de la lògica del dret. «L’estratègia de la guerra contra el terrorisme com a venjança posa en qüestió el pluralisme i la centralitat de la llibertat. L’acceptació de la lògica de la guerra com a lògica de la política no és una contaminació nova», va explicar.
Menys periodistes, més violacions dels drets humans 
El congrés també ha comptat amb el periodista Ramón Lobo i el professor de Dret Processal de la Universitat d’Oviedo Marcos Loredo, que han parlat sobre els presoners de guerra. Durant la seua ponència, Loredo va explicar la situació dels presoners a Guantánamo, en la qual encara es troben 155 interns, i va posar de manifest la «ineficàcia» de la campanya de guerra contra el terrorisme que va començar després de l’atemptat de l’11-S.
El periodista Ramón Lobo va parlar de les dificultats dels periodistes per a informar en conflictes bèl•lics. «Si hi ha menys periodistes, hi ha més violacions dels drets humans que poden quedar impunes. Si estem ací per a documentar-les es poden denunciar». Sobre aquest tema, va afegir que «la guerra és un negoci de molt poca gent i la pau és un negoci de tots». A més, Lobo va denunciar que Espanya està entre els deu països fabricadors d’armes.
«El ciutadà no bé informat pot tenir la certesa que si s’aplica la tortura com a mitjà contra el terrorisme poden haver-hi menys terroristes», per açò, «és necessari tenir periodistes en el terreny que puguen ‘oler’ el que està passant», va indicar Lobo. El periodista va al•ludir a l’últim informe publicat per Reporters Sense Fronteres en el qual s’arreplega que l’any passat van ser assassinats 75 professionals de la comunicació i 87 segrestats, la qual cosa reflecteix un increment del 129 per cent pel que fa a l’any anterior. En aquest sentit, Lobo va exigir una major protecció dels civils en territoris de guerra.
Conferència de clausura a càrrec de Luis López Guerra
«Dret i llibertat són dos conceptes indissolublement units», sentenciava Luis López Guerra al començament de la seua conferència de clausura. El magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va centrar la seua ponència en l’anàlisi de sentències internacionals que han condemnat suposades privacions de llibertat. En aquest sentit, apuntava, la garantia del concepte de llibertat és polivalent i suposa una garantia enfront d’altres situacions: «Els drets humans no s’acaben en les portes de les presons», va concloure el magistrat.
Notícia publicada: 07/02/2014
