Inici / Notícies
NOTíCIES

Elena Ibáñez: «L’assistència psicològica és clau en pacients que pateixen càncer»

En Espanya, prop de 1.500.000 persones pateixen càncer. Entre els càncers més freqüents es troben el de mama i el de colo-rectal. Els estudis realitzats demostren que, al llarg de la malaltia, aproximadament un terç dels pacients oncológicos presentarà nivells de malestar emocional que interferiran significativament en la seua vida diària. No obstant això, només un 10 per cent d’aquests pacients reben assistència psicològica. Així ho explica en aquesta entrevista la codirectora del Màster en Psico-Oncologia de la Universitat de València, la catedràtica del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics Elena Ibáñez. Es tracta del primer màster a Espanya sobre aquesta temàtica que s’imparteix on-line.

Pregunta: Quins podríem considerar que són els principals objectius d’aquest màster?
Resposta: El principal objectiu d’aquest màster és, fonamentalment, educar als professionals en Psicologia de la Salut, ensenyar-los que el viure amb càncer és una experiència que, en alguns casos, pot ser traumàtica, però en la gran majoria sol ser una experiència enriquidora. En la majoria dels másteres de Psicologia s’ensenya a parar atenció psicològica als denominats malalts mentals: que si hem de tractar la depressió, que si l’ansietat, que fins i tot els trastorns adaptatius són objecte de tractament. El que nosaltres pretenem és traure als malalts de càncer d’aqueixa concepció, que se’ls veja com persones normals que els ha tocat lluitar amb una malaltia que atempta contra la seua supervivència que, per tant, han d’engegar tots els recursos psicològics dels quals disposen. Aquesta és la finalitat fonamental, que la gent aprenga a diferenciar «problemes de vida», que poden afectar a qualsevol i que necessiten de tota la nostra atenció i dedicació, dels problemes mentals.

P: Quines novetats presenta aquesta primera edició del màster?
R: Intentem que siga un màster interdisciplinar, de fet, amb el primer que es van a trobar els nostres estudiants és amb una explicació, realitzada per especialistes en oncologia de reconegut prestigi, del que és el càncer. Podran veure, d’aquesta manera, que el càncer és una paraula que tanca una multitud de malalties i causes i que no tots evolucionen ni es tracten de la mateixa manera; tenim i oferim, per tant, entrevistes amb oncólogos que els ajudaran a descobrir el què és el càncer. D’altra banda, també contem amb professionals de la psiquiatria que els explicaran les diferències existents entre les malalties mentals i els ‘problemes’ més freqüents creats per malalties mèdiques, com el càncer o els seus tractaments; ja que no podem oblidar que la quimioterapia o la radioteràpia produeixen de vegades més dificultats psicològiques que superar que el propi diagnòstic. Finalment, vam contar amb autèntics professionals en psico-oncologia, persones que duen anys treballant en els serveis d’oncologia, així com amb institucions que, com en el cas de la Fundació Institut Valencià d’Oncologia (FIVO) amb la qual col·laborem en tot moment, tenen la seua pròpia unitat de psico-oncologia que atén tant a malalts de càncer com als seus familiars i fins i tot, en alguns casos, als professionals que treballen en oncologia i que, per les especials característiques del seu treball, presenten una problemàtica molt específica. Al costat de tot això, no ens oblidem dels aspectes preventius de la malaltia i, per això, en aquest primer any fem molta èmfasi en els programes de prevenció del càncer per al que també contem amb la col·laboració de professionals de la Consellería de Sanitat de la Generalitat Valenciana que duen anys treballant en aquests aspectes. Es tracta d’una visió molt interdisciplinar i en la qual s’han cercat especialistes en cadascun dels temes que anem a tractar. A més, dites especialistes ja estan elaborant el material tant escrit com àudio-visual amb el qual donaran suport les seues explicacions.

Ensenyar-los que el viure amb càncer és una experiència que, en alguns casos, pot ser traumàtica, però en la gran majoria sol ser una real viagra online canadian pharmacy experiència enriquidora
P: En Espanya s’està experimentant un enorme desenvolupament de la psico-oncologia en els últims anys. En què consisteix aquest desenvolupament? Quines tècniques o tractaments s’estan utilitzant com nous en la psicologia per a tractar amb pacients amb càncer i les seues famílies?
R: El nostre equip és pioner a Espanya en aquesta problemàtica. De fet, com cita el Dr. Bayés en el seu lliure Psicooncología, jo vaig dirigir la primera tesi doctoral sobre psico-oncologia a Espanya, i la va realitzar la Dra. Barreto, una de les professores del màster; tesi que, a més, es va portar a terme en el servei del Dr. García-Conde, altre dels col·laboradors del màster. Com veus, som un poc responsables de l’auge d’aquesta disciplina a Espanya. Però sí, és veritat, en l’actualitat sembla que hi ha una gran quantitat de persones interessades per aquest tema, probablement degut al fet que es tracta d’un problema més freqüent en les famílies. De fet, com exemple podem dir que una de cada 10 dones com a màxim, patirà càncer de mama en el món, la qual cosa fa que en les famílies açò s’asseu i es visca menge una mica proper i amb una important repercussió en la dinàmica familiar, donat el paper generic cialis de la dona dins de la mateixa. Així semblen haver-lo entés a Madrid, on no només hi ha ja diversos hospitals que conten amb psico-oncòlegs, sinó que també existeix un màster presencial en psico-oncologia, també a Barcelona existeix la psico-oncologia en diversos hospitals. De fet, va anar en l’Escola Europea d’Oncologia, presidida per aquell temps –em referisc als anys 80- pel professor Estapé (la filla del qual, dit siga de passada, també col·labora en el nostre màster), on es va fundar la SEPO (Societat Espanyola de Psico-Oncologia), que el seu V Congrés, per cert, es va a celebrar a Màlaga al març de l’any que ve.

D’altra banda, els tractaments psicològics que s’utilitzen són múltiples i variats, des del Mindfulness, tan de moda en l’actualitat, fins a les teràpies basades en la implantació d’emocions positives, passant per les teràpies més tradicionals com les experienciales o la psicològica adjuvant, sense oblidar els intents per millorar les estratègies de afrontamiento davant la malaltia. La varietat és gran i quasi podríem dir que cada teràpia no només té la seua ‘truc’, sinó que a més té el seu malalt.

P: Els tractaments oncològics comporten, a més de tot el tractament mèdic, altres aspectes psicològics que cal valorar en el pacient i en els seus familiars. Aspectes que poden dur a les famílies a situacions crítiques. En aquest sentit, en quins aspectes aprofundirà aquest màster?
R: En el nostre país, per sort, la família encara juga un paper fonamental en el suport al malalt, però desgraciadament, en el cas del càncer, s’observa un proteccionisme excessiu, probablement per desconeixement de la pròpia malaltia, la qual cosa provoca una por atàvica en els familiars del malalt. En aquest sentit, el nostre màster pretén bandejar terrors que poden dur a un empitjorament del malalt, més que contribuir a la seua millorança. Per exemple, encara segueix existint la denominada “conspiració del silenci”: “no li diguen al malalt que té un càncer”, “no li diguen que es va a morir”, “no…”, etc. No obstant això, en diversos treballs, alguns d’ells portats a terme per nosaltres mateixos, s’ha vist que el proporcionar informació sobre la malaltia, dels tractaments i els seus efectes secundaris, etc., si bé pot provocar una situació d’estrès a curt-termini, resulta beneficiosa a llarg-termini. Nosaltres volem formar professionals que sàpien què informar, quan informar i com informar, volem formar professionals que transformen als familiars en autèntics per a-professionals psicològics, i volem formar professionals que sàpien, al seu torn, formar i preparar adequadament al cos de voluntaris. En definitiva, volem formar a professionals perquè sàpien dispensar un tractament integral al malalt oncològic, partint del reconeixement que, des del començament fins al final de la seua malaltia és, abans de res i sobretot, una persona. Tot això sense oblidar, per descomptat, que la família és el continu acompanyant del malalt i que, en ocasions, pot patir tant o més que ell. De fet, la formació en tècniques de suport familiar forma parteix del nostre programa., ja que el suport social és una part important en el procés de curació del malalt.

P: El càncer és una malaltia difícil que requereix un abordaje integral que garantisca que les persones que ho pateixen van a trobar-se en condicions psicològiques positives per a portar a terme tot el tractament posterior. Quines tècniques de suport psicològic són recomanables utilitzar en aquests casos?
R: És un error el pensar que l’estar deprimit, el no ser feliç o l’ésser pessimista contribueixen que el càncer es desenvolupe o que l’evolució siga pitjor, açò no és així, de fet, els factors pronòstics tenen a veure més amb la pròpia malaltia que amb els aspectes psicològics. Per què és, llavors, important la psicologia? Doncs per diverses raons, en primer lloc, perquè el canviar determinats hàbits de vida, com el sedentarismo, l’obesitat, el tabaquisme, determinat tipus de pràctiques sexuals, etc. ajuda que disminuïsquen les taxes d’incidència de la malaltia i, no hem d’oblidar que, la psicologia pot contribuir o ajudar al canvi d’aquests hàbits.. En segon lloc, perquè també juguen un paper els factors psicològics a l’hora d’acudir als programes de screening -com el garbellat de mama, implantat fa ja uns anys en el nostre país- i que contribueixen a un millor pronòstic de la malaltia i que els tractaments mèdics als quals s’ha de sotmetre la persona siguen menys agressius. En tercer lloc, perquè un pacient “optimista” mostra major adherència als tractaments, açò és, col·labora millor amb el metge en el seguiment i control dels seus tractaments. Finalment, perquè s’ha contrastat empíricament que són molts els malalts de càncer que han après a viure la seua vida d’una forma millor que com la vivien; és a dir, que han sabut traure de l’experiència d’haver tingut un càncer aspectes positius per a la seua vida posterior i açò és una mica que poden aprendre a fer tots els malalts de càncer amb un poc d’ajuda psicològica. De fet, ara estem treballant amb supervivents perquè sembla que no només podem aprendre molt d’ells, sinó que també podem ajudar als quals ho necessiten a viure d’una forma més positiva el seu càncer. No m’estic referint en absolut -considere important aclarir aquest punt-, a l’optimisme ingenu de pensar “què bé, he tingut un càncer, vaig a canviar de vida!”. El normal és que quan un s’assabenta que té una malaltia que atempta contra la seua vida es deprimisca, el valor està a aprendre a superar aqueixa depressió i tornar a enfrontar-se a la vida, aconseguir això és funció del professional de la psico-oncologia.

P: Podria indicar-nos dades sobre quants tractaments psico-oncològics s’estan realitzant a Espanya?
R: Impossible, però si dir que pràcticament en tots els hospitals públics espanyols existeix la figura del psico-oncóleg. Així, per exemple, a València existeix en l’Hospital General, en l’Hospital Clínic, en La Fe -on fins i tot hi ha una unitat de psico-oncologia infantil-, en l’Hospital de Denia, en l’Hospital General de Castelló, segur que a Alacant hi ha alguna unitat i, per descomptat, en els privats com en el FIVO. i en l’Hospital de Benidorm. El problema és que, en moltes ocasions, els psicòlegs que treballen en aquestes institucions no són personal propi de la institució sinó que estan al servei de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), per tant depenen dels recursos que dispose aquesta associació i no de la hisenda pública, com seria de desitjar.

P: Disposa de dades sobre estudis per a saber a quin percentatge de persones amb càncer se’ls realitzen tractaments psicològics?
R: Doncs aproximadament un 30% dels pacients oncológicos, bé ells o la seua família, necessiten i reben suport psicològic. En alguns casos, aquest suport és puntual -per exemple, quan es tracta de la mort d’un familiar-; en altres casos, el tractament duu diverses setmanes, mesos i fins i tot anys. Pensa que del que es tracta no és només que el malalt no tinga un problema mental, sinó que s’intenta, a més, millorar la seua qualitat de vida i, fins i tot, que torne a ‘viure com abans’, expressió que constitueix, de fet, el títol d’un programa de voluntariat que, seguint un protocol nord-americà, vam posar nosaltres en marxa a la Comunitat Valenciana amb dones de càncer de mama.

Un pacient ‘optimista’ mostra major adherència als tractaments, col·labora millor amb el metge en el seguiment i control dels seus tractaments
P: Quins beneficis té per al pacient? I per a les seues famílies?
R: Bé, els beneficis per al pacient són varis i derivats tots ells de la informació i formació que pretenem oferir als professionals que realitzen aquest màster. Professionals als quals pretenem ensenyar, en primer lloc, que el malalt no ha de trobar-se solament davant una malaltia tan temuda com és el càncer. Professionals que han de ser capaços, en segon lloc, d’ensenyar al pacient noves estratègies de solució de problemes que li ajuden a enfrontar-se d’una forma activa amb la seua malaltia. Professionals que han de treballar amb el pacient, mostrant-li com la millora de l’estat emocional del malalt ajuda a reduir el temps de permanència en els hospitals; com la modificació d’aquells hàbits de vida nocius pot reduir les possibilitats de recaiguda i com, si aquesta última es donara, també existeixen programes d’ajuda psicològica per als malalts que recauen o per als quals s’enfronten a una malaltia terminal. Al costat d’això se’ls ensenya a expressar emocions, a créixer a partir del càncer, a millorar les relacions de parella quan existisquen conflictes deguts al càncer, de fet el tema de les relacions sexuals en dones amb càncer de mama o de genitals és un tema que cal abordar, com veus s’actua sobre qualsevol àrea que implique algun tipus de problema per al malalt i, al mateix temps, se li ajuda a millorar la seua qualitat de vida.

Quant a la família, es tracta que els professionals aprenguen i ensenyen, al seu torn, tècniques d’escolta activa que els permeten conèixer i comprendre millor al pacient, al costat d’això se’ls forma perquè no sobreprotejan al malalt i, no obstant això, aquest s’asseu donat suport de forma continuada pel seu entorn familiar. A més, en el màster es forma als professionals perquè estiguen atents a les necessitats de la família, entenent que després d’un càncer s’estableixen noves relacions; que els xiquets, en el cas que els hagués, han passat un període d’incertesa i ambigüitat que, d’alguna manera, pot alterar no només el seu comportament a casa sinó també el seu rendiment escolar. En fi, com pots veure el tema és complex i les necessitats d’ajuda tan múltiple i variada, com la vida mateixa.

P: Quin és la prevalença del càncer a Espanya? Quin és el tipus de càncer més comú en els últims anys?
R: Segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) de 2012, la prevalença total és de 1.500.000 persones, sent els càncers més freqüents el de mama i el colo-rectal. En homes el més prevalente és el càncer de próstata, seguit del càncer de bufeta i, en tercer lloc, el càncer colo-rectal, mentre que en dones els primers llocs correspondrien al càncer de mama i al càncer ginecológico, ocupant també el càncer colo-rectal, en aquest cas el tercer lloc. No obstant això, s’espera que per al 2015 faig una incidència global de 222.069 persones, de les quals 136.981 seran barons i la resta dones (85.108) sent el càncer colo-rectal el de major incidència, fins i tot superior al ginecológico, encara que no al de mama. Si tenim en compte que el càncer colo-rectal està molt lligat als nostres hàbits alimentaris entendrem la importància de formar a professionals que puguen incidir, per a intentar canviar-la, en la nostra forma d’alimentar-nos i en el nostre estil de vida sedentari.

P: Aquest màster és únic a la Comunitat Valenciana? I a nivell nacional?
R: Com ja he comentat anteriorment, en l’actualitat, s’imparteixen màster de psico-oncologia tant en la Universitat Complutense de Madrid i en la Universitat de Barcelona, ambdós presencials. El nostre màster és el primer que es porta a terme com títol propi en una Universitat pública de la nostra comunitat i, a més, és el pioner en modalitat on-line

P: Recentment, heu arreplegat un premi. Podeu indicar-me de quin i què significa aquest reconeixement per a la vostra carrera professional en aquesta àrea de treball?
R: Anualment, la Fundació Lafourcade-Ponce atorga dos premis nacionals. En la VIII edició el nostre equip d’investigació va rebre el premi en la modalitat d’investigació aplicada pel projecte Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness i Càncer de Mama. Aquest premi suposa un reconeixement a la tasca conjunt que duem desenvolupant el FIVO, en concret, la seua unitat de Psico-Oncologia, i el nostre equip d’investigació. Creiem que aquest és el camí a recórrer per a aconseguir avanços rellevants en aquest camp en el futur.

Informació sobre el Màster en Psico-Oncologia:
http://postgrado.adeit-uv.es/psico-oncologia

Entrevista publicada: 15/11/2013