Amb el repte per al pròxim curs acadèmic que els estudiants de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València puguen desenvolupar projectes fi de grau amb propostes concretes d’actuació en les empreses i entitats en les quals han realitzat la seua pràctica, la vicedegana de Practicum Paula Jardón i el coordinador de Pràctiques Externes del centre Vicent Horcas concedeixen aquesta entrevista en la qual, a més de destacar la importància de les pràctiques com a punt de connexió entre la teoria i la pràctica professional, agraeixen la seua labor a les empreses i entitats que col•laboren cada dia en la formació pràctica dels estudiants de les titulacions d’aquest centre, Filosofia, Pedagogia i Educació Social. Amb les pràctiques externes, remarquen, els estudiants aprenen a traslladar a la realitat els coneixements adquirits en la titulació, convertint-se en un «dinamitzador de la pràctica professional».
Quin paper juguen les pràctiques en la formació dels estudiants en la titulacions de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació?
Paula Jardón. Les titulacions de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació té tres graus: Filosofia, Pedagogia i Educació Social. En les titulacions d’educació, tant de Pedagogia com d’Educació Social, les pràctiques són fonamentals perquè la relació amb la pràctica per a constituir el coneixement pedagògic i educatiu és molt important. De manera que per a la formació dels estudiants és vital tenir aqueixa experiència pràctica i, per açò, les pràctiques en les dues titulacions són molt àmplies. En la titulació de Filosofia, les pràctiques són una matèria optativa que no sempre està activada, però nosaltres considerem que els filòsofs poden aportar molt a la societat i que hi ha aspectes i funcions que es farien en moltes organitzacions i institucions i que en general no s’imaginen. Una pot ser, per exemple, en organitzacions polítiques o en organitzacions com a fundacions on s’han de definir aspectes relacionats amb l’ètica i relacionats amb una coherència del rol social que constitueix aqueixa institució o aqueixa entitat. D’altra banda, també poden jugar un gran paper en institucions com a arxius, biblioteques, etc. on s’utilitza la informació.
Vicent Horcas. Com ha dit Paula, la importància de les pràctiques és que són el punt de connexió entre la teoria i la pràctica. És una presa de contacte reflexiva, vivencial i profesionalitzadora amb la realitat educativa i social dels nostres estudiants. A més, també és un primer contacte amb el món laboral i açò també és un aspecte important dins de les pràctiques. Una de les finalitats és desenvolupar les competències que en el seu futur professional van a tindre que desenvolupar en diferents àmbits d’actuació.
Ens heu comentat la importància de realitzar pràctiques dins de la titulació de Filosofia, però, on poden realitzar pràctiques els estudiants de les altres dues titulacions de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Pedagogia i Educació Social?
P.J. Els estudiants de Pedagogia i Educació Social estan realitzant pràctiques en tots els àmbits on actualment estan actuant professionalment. Generalment, són institucions educatives, gabinets psicopedagògics, entitats socials i educatives com poden ser ONG, per a la cooperació, per a l’assistència dins de contextos amb problemàtiques socials, o en contextos que es dediquen a l’educació fora de l’àmbit escolar.
V.H. És important posar en valor la gran heterogeneïtat de centres en els quals poden fer pràctiques els estudiants en l’àmbit de Pedagogia i Educació Social, tant des del punt de vista d’educació formal, com des del punt de vista d’educació no formal. En l’àmbit de l’educació social, tenim des de l’àrea de la dona, l’àrea d’immigració, la del menor, temes de servei social, àmbits de marginació social o d’educació ambiental, entre unes altres. Igualment en pedagogia. Hi ha àmbits heterogenis, en els quals els estudiants poden fer pràctiques i desenvolupar les seues competències professionals.
Què suposa aquesta inserció pràctica per als estudiants en la seua formació i adquisició d’habilitats i competències?
V.H. Les pràctiques són la forma d’assimilar tota aqueixa part d’aprenentatge, teòric, tècnic i pràctic, i integrar-ho dins de la pràctica, dins de la connexió entre la teoria i la pràctica. A més de que també crec que facilita el desenvolupament de competències professionals i, també, els estudiants aprenen a traslladar a l’àmbit pràctic, a la realitat, als àmbits d’intervenció i d’actuació tots aqueixos coneixements que han anat adquirint, a voltes d’una forma fragmentada, dins de la titulació.
P.J. Per als estudiants és molt important relacionar tot el que han estudiat en el grau amb la realitat que es troba en la pràctica professional. Eixa relació, nosaltres la potenciem des de la Facultat, tant en la tutorització de les pràctiques com en intentar aportar al món professional la visió de la Universitat i els nous coneixements. Per açò, potenciem que es puguen fer treballs fi de grau relacionats amb el Practicum, on els estudiants poden desenvolupar propostes que als centres de pràctiques també els poden interessar. D’una banda, s’enriqueix l’estudiant perquè està aplicant els seus coneixements i veient els desenvolupaments dels estudis que ha fet des del punt de vista pràctic, i també les entitats que col•laboren amb nosaltres tutoritzant als nostres estudiants es beneficien d’aqueix diàleg en la reflexió sobre la pràctica. Un estudiant extern que arriba a un centre de pràctiques és una persona que des de fora està analitzant com s’està treballant o què és el que està passant. Està aportant, i a voltes preguntant innocentment sobre una qüestió que tots donen per normal i que fa també reflexionar sobre totes les actuacions. L’estudiant és un dinamitzador de la pràctica professional.
En aquesta formació pràctica, quin grau d’implicació tenen les empreses amb les pràctiques?
V.H. La implicació que tenen i el treball que fan els centres de pràctiques és importantíssim per a la formació dels estudiants. En primer lloc perquè ofereixen un espai on l’alumne pot aprendre i desenvolupar les seues competències professionals, i, d’altra banda perquè el centre de pràctiques està oferint aqueix espai d’acollida a l’estudiant i, en definitiva, és un espai d’aprenentatge i de formació de l’estudiant.
P.J. Crec que cal agrair moltíssim la col•laboració dels centres de pràctiques perquè el món professional està ajudant als futurs professionals a formar-se i açò és un treball que es fa, i és un esforç molt important. A voltes es troben estudiants amb molta autonomia i amb moltes propostes, però altres vegades es troben estudiants que cal tutoritzar més d’a prop i açò és un esforç que nosaltres com a Universitat reconeixem. És important. Crec que també per a les entitats que col•laboren amb la Universitat de València en les pràctiques, açò és un revulsiu, però també pense que ells els aporten moltíssim a la formació dels estudiants.
Quins podríem considerar que són els principals reptes a afrontar durant el pròxim curs?
P.J. Estem intentant un acostament més pròxim als centres de pràctiques. Estem intentant col•laborar, establir i obrir àmbits de diàleg entre ells i nosaltres per a, sempre, millorar les pràctiques dels alumnes i que siga beneficiós, tant per als centres de pràctiques com per als estudiants. El repte és incorporar cada vegada més la recerca als centres de pràctiques, és a dir, proposar línies de millora en el treball diari i, també, que ells ens proposen qüestions que interessen als nostres estudiants perquè els nostres estudiants puguen desenvolupar projectes propis. En realitat, el repte és relacionar aqueix treball de fi de grau en propostes concretes que puguen ajudar als centres de pràctiques. Com hem dit, per als centres és un esforç, per tant que així puga haver-hi una correspondència per part dels estudiants donant un valor afegit.
Entrevista publicada: 02/05/2014
