La cerca de ‘nova física’ és la raó de ser del LHC, el major i més potent accelerador de partícules del món. Després de descobrir el bosó de Higgs, el personal científic que participa en els seus experiments continuen cercant noves partícules. I el detector LHCb és el que més sorpreses ofereix de moment. La col·laboració que opera aquest experiment es reuneix aquesta setmana a València per a discutir dues grans qüestions. D’una banda, les millores del detector que s’instal·laran en la pròxima parada del LHC i augmentaran les seues capacitats a partir de 2021. Per un altre, les anomalies registrades per LHCb que qüestionen principis bàsics de la Física i assenyalen l’existència de noves partícules. La reunió, a la qual assisteixen 200 investigadors de 16 països, està organitzada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d’Excel·lència Sever Ochoa del CSIC i la Universitat de València (UV).
Més de 800 físics de 72 institucions i 16 països col·laboren en LHCb, entre ells un grup de 9 investigadors de l’Institut de Física Corpuscular que organitza per primera vegada a València la LHCb Week, del 3 al 7 de setembre en la seu de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València (ADEIT).
La reunió es va inaugurar ahir amb la presència de la Rectora de la UV, Mª Vicenta Mestre, el portaveu de la col·laboració LHCb, Giovanni Passaleva, el director del IFIC i representant del CSIC, Juan José Hernández, i Javier Cuevas, en representació del Programa Nacional de Física de Partícules. La rectora va destacar el ferm compromís que existeix per part de la Universitat amb la recerca científica, així com «l’orgull» que suposa per a la institució formar part d’aquesta experiemcia ja que «contribueix al desenvolupament de coneixement i a la creació d’oportunitats».
LHCb és un dels quatre grans experiments del LHC i està especialitzat a estudiar partícules que contenen quarks b (de beauty, ‘bellesa’ en anglès) o quarks c (de charm, ‘encant’), dos constituents fonamentals de l’Univers. Amb aquest experiment els experts aprofundeixen en la física de sabor, que indaga en les propietats de les tres famílies de partícules elementals conegudes per a resoldre algunes de les grans qüestions de la Física, com per exemple per què en la Naturalesa la matèria predomina sobre la seua rèplica d’antimatèria.
La rectora va destacar el ferm compromís que existeix per part de la Universitat amb la recerca científica, així com el «orgull» que suposa per a la institució formar part d’aquesta experiemcia[/*pullquote]Les millores en l’experiment comprenen la substitució de bona part dels subdetectores que ho constitueixen, i, per una altra, la integració d’una nova i més avançada electrònica de lectura dades que permetrà desenvolupar un nou sistema de selecció de successos (trigger) més flexible i ràpid basat exclusivament en programari. Tot això, obrirà la possibilitat d’observar noves partícules de ‘matèria fosca’, un nou tipus de matèria que compon una cambra de l’Univers, però la naturalesa del qual és completament desconeguda.
«Acollir aquesta reunió suposa un important repte i un reconeixement a la participació del IFIC en l’experiment LHCb. Una participació relativament recent i formada per un grup molt actiu de joves investigadors», destaca Fernando Martínez Vidal, organitzador del congrés. «Formar part de LHCb i organitzar la seua reunió plenària anual fóra del CERN és un privilegi, més si cap tenint en compte els reptes als quals ens enfrontem, amb els excitants resultats recents i les millores del detector. Esperem que les discussions sobre aquests dos aspectes siguen molt fructíferes en l’ambient tan especial que ofereix la ciutat de València», sosté Arantza Oyanguren Campos, investigadora del IFIC en LHCb.
Nous i esperats resultats
Aquesta setmana es presenten nous resultats sobre algunes anomalies observades pels científics de LHCb entre els quals es desafia un dels pilars del Model Estàndard, la teoria que descriu les partícules elementals i les seues interaccions: la universalitat leptónica. Els leptons, un tipus de partícules que inclou l’electró i els seus parents ‘pesats’ (muón i tau), s’haurien de produir en les mateixes quantitats, no obstant açò, des de 2015 LHCb obté indicis que les desintegracions que involucren als muones ocorren amb menor freqüència. De confirmar-se, seria una evidència de l’existència de noves partícules que intervenen en el procés, de ‘nova física’. Un altre dels nous fa referència a algunes distribucions angulars de les desintegracions d’aquestes fondes B, així com els nous resultats sobre pentaquarks, una nova forma d’agrupar els quaks que componen la matèria.
Més informació: 89th LHCb Week
Notícia publicada: 04/09/2018
