La falta de suport per part de les entitats de crèdit o els problemes de liquiditat són símptomes del fracàs empresarial, però mai causes, ha explicat en ADEIT el banquer, empresari, consultor i professor universitari Marcos Eguiguren. La deterioració empresarial respon a causes molt més profundes, ha subratllat Eguiguren, qui ha presentat el seu últim llibre en el marc de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València i la intervenció del qual ha sigut presentada per l’empresària Teresa Puchades. «Els problemes es generen des de dins de l’empresa, són processos tumorals que no poden atribuir-se a la falta d’ajudes econòmiques», ha assenyalat. En aquest sentit, analitzar indicadors financers aïlladament pot donar una idea que l’empresa va bé, però és possible que s’estiga gestant una mica des de l’interior de l’empresa que la duga al fracàs, ha advertit el consultor i empresari.
El factor humà, causa principal del fracàs empresarial
En el seu nou llibre, que duu per títol ‘Per què fracassen les organitzacions’, Eguiguren apunta a dues causes de la deterioració empresarial; humanes i organitzatives, a les quals -en la seua opinió- cal plantar cara amb un tractament mixt. El factor humà està darrere de les principals patologies de l’empresa, segons l’autor d’aquest nou llibre. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de contar amb líders que, a més d’una excel·lent formació, tinguen una elevada dosi de generositat i empatia que els permeta saber en quin moment han de donar un pas arrere.
A més, para Eguiguren és imprescindible que les empreses disposen de teràpies organitzatives que facen de contrapès per a evitar personalismes. «Els antídots del fracàs empresarial són triar bé als directius i contar amb un bon sistema de govern», va resumir Eguiguren.
Cinc fases de la deterioració, set pecats cabdals
Per a l’elaboració del llibre, Eguiguren va estudiar 47 casos d’empreses, dels quals deu s’arrepleguen en el llibre a través d’exemples pràctics. En tots ells, segons ha explicat l’autor del llibre, es reprodueixen fidelment les cinc fases etapes de la deterioració organitzativa, al llarg de les quals, segons Eguiguren, afloren els set pecats cabdals. L’èxit mal assumit és la primera de les fases, marcada per la supèrbia, a la qual segueix una segona etapa caracteritzada en la recerca indiscriminada d’obtenir més i en la qual l’avarícia és el pecat cabdal predominant. La tercera de les fases consisteix en la negació del risc i del perill i es caracteritza per l’enveja, la luxúria, la gula -amb objectius comercials desaforats- i la ira, que es materialitza en la ceguesa de l’organització davant els avisos dels col·laboradors. Aferrar-se a la salvació constitueix la quarta fase, en la qual la mandra és la tònica fonamental i després de la qual es produeix la irremeiable mort de la companyia.
La importància del mitjà-llarg termini
El cortoplacisme és altre dels problemes que presenta molts directius i líders empresarials que, segons Eguiguren, valoren indicadors com la cartera de comandes, els ingressos o la projecció de vendes i obliden la importància de no perdre de vista el mitjà-llarg termini de la companyia.
Notícia publicada: 8/07/2014
