La escasa formació del professorat, l’error per a detectar alumnes amb altes capacitats

La falta de formació per a detectar estudiants amb altes capacitats i la desactualització dels protocols educatius han provocat que, avui dia, «el sistema no estiga preparat per a diagnosticar, acollir i acompanyar» a aquest tipus d’alumnat, tal com assenyala Genoveva Ramos, directora del Màster Propi de Detecció, Diagnòstic i Intervenció Educativa en Estudiants d’Altes Capacitats de la Universitat de València i professora del departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UV.

D’aquesta manera, el professorat, insegur, «no sol atrevir-se» a donar la veu d’alarma pel que són els pares els qui comenten comportaments «fora del comú» que perceben per part dels seus fills. «És el cas de xiquets de tres anys que s’alcen a la nit a apagar totes les llums de la casa perquè són conscients que cal reduir la despesa en electricitat», explica l’experta.

No obstant això, la forma de treballar amb aquest tipus d’estudiants fins ara a l’aula ha sigut la mateixa: l’autonomia. Les conseqüències d’aquesta acció, actualment, es reflecteix en un alt percentatge de fracàs escolar en persones amb aquest perfil. Ramos explica que el sistema educatiu els anima a investigar i crear projectes encara que «no troben els estímuls suficients i s’avorreixen».

La discriminació és també una de les raons per les quals les persones amb altes capacitats acaben desenvolupant-se fora de l’aula. En paraules de l’experta, «són conscients» que en la seua mateixa classe hi ha persones amb problemes d’aprenentatge als quals sí que s’atén mentre que a ells «no els arriba el seu torn». L’individualisme es converteix llavors en la seua via de fugita per a desenvolupar-se. L’experta al·ludeix als grans genis i talents» posat que, segons Ramos, «sempre se’ls ha titllat d’individualistes», en canvi, ara s’entén que era «l’única» manera d’expandir la seua jo i el seu saber.

La Universitat de València aposta, un any més, pel Màster Propi de Detecció, Diagnòstic i Intervenció Educativa en Estudiants d’Altes Capacitats que ofereix metodologies inclusives al professorat perquè l’estudiantat, en el seu conjunt, es desenvolupe de manera cooperativa i que la persona amb altes capacitats puga «ajudar la resta de companys». Mitjançant el màster, el professorat aprendrà a «incloure’ls» ja que «es converteixen en un recurs de l’aula perquè potencien el l’aprenentatge». Tot això amb el recolçament dels serveis del centre d’e-learning d’ADEIT.

El filó de les altes capacitats
Els centres privats i els concertats han detectat la possibilitat de negoci que existeix al voltant d’aquest tipus de persones a causa de la fallada del sistema educatiu públic. Per aquest motiu ja existeixen centres d’alt rendiment en els quals es treballa amb grups de persones amb altes capacitats, «mai individualment», destaca Ramos. Aquests alumnes realitzen treballs transversals mitjançant la creació de projectes que després comparteixen en altres aules per a formar a la resta de l’alumnat. «Però quan et mous per assoliments acadèmics, la possibilitat de no utilitzar metodologies inclusives és altíssima», es queixa l’experta.

Finalment, Ramos apunta, de nou, a la societat. S’entén que la capacitat intel·lectual és un «element elitista», per aquest motiu la resposta social per a les persones amb altes capacitats siga sempre la mateixa: «si necessita una educació especial que li la pague». L’experta conclou: «la societat s’està perdent a grans persones solucionadores de grans problemes.

Més informació: Màster Propi de Detecció, Diagnòstic i Intervenció Educativa en Estudiants d’Altes Capacitats

Notícia publicada: 10/12/2018