L’evolució biològica, psicològica i social són les bases sobre les quals se sustenta el desenvolupament infantil. És per açò pel que els primers anys de vida són una etapa «crítica», doncs en ella es configuren, a més dels aspectes propis de la maduresa biològica, les habilitats motrius perceptives, lingüístiques, cognitives i socials que permeten al xiquet o xiqueta la interacció amb el mitjà. Així ho constaten els directors del Màster Propi en Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca de la Universitat de València.
Roberto Hernández, professor titular del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València, Fernando Mules, director de Neuropediatría en l’Institut Valencià de Neurologia Pediàtrica, i María Gracia Millá, directora del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (APADIS), han decidit impulsar la 17ª edició d’aquest màster amb la finalitat de contribuir a una «adequada formació i sensibilització dels professionals» i així completar una xarxa de centres d’atenció precoç que done cobertura a la població necessitada.
Els efectes positius que aquesta estimulació suposa en xiquets i xiquetes d’edats primerenques, com són els guanys en el domini de la motricitat voluntària, el rendiment intel·lectual, el desenvolupament del llenguatge i el maneig de les habilitats acadèmiques i socials, han sigut «sobradament» demostrats en nombrosos estudis, segons afirmen Hernández, Mules i Millá.
Sobre l’atenció precoç
Les primeres experiències en Atenció Primerenca, fonamentada en ciències com la pediatria, neurologia, piscología, psiquiatria o lingüística, van tenir lloc a Espanya l’any 1973. El Libro Blanco de Atención Precoç defineix aquesta cura com el conjunt d’intervencions, dirigides a la població infantil de zero a sis anys, a la família i a l’entorn, que tenen per objectiu donar resposta a les necessitats transitòries o permanents que presenten els xiquets en el seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los. Aquestes intervencions es confien a un equip de professionals d’orientació interdisciplinària i transdisciplinar.
A aquest efecte, el Màster Propi en Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca pretén preparar a l’especialista mitjançant una revisió actualitzada de les bases neurobiológicas i dels diferents factors de risc i mitjançant una anàlisi de les pautes diagnòstiques i intervencions psicopedagògiques específiques. D’aquesta manera, els alumnes coneixeran i manejaran tots els aspectes del neurodesenvolupament i l’atenció precoç, des del naixement fins als sis anys, de la mateixa manera que seran formats sobre l’atenció a les famílies des de la intervenció en els entorns i contextos naturals.
Més informació i inscripció en: Màster Propi en Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç
Notícia publicada: 3/8/2017
