Les plagues provocades per animals no seran erradicades totalment mitjançant el control químic, ja que incrementar l’ús de plaguicides suposaria una acumulació excessiva de residus químics que provocaria greus danys mediambientals i de salut pública, a més de crear resistències a aquests productes. Així ho afirma Jesús Selfa, el professor de Zoologia de la Universitat de València, amb qui hem parlat en relació al Màster Propi de Control i Gestió de Plagues de la Universitat de València, que codirigeix al costat del professor de Botànica de la mateixa Universitat, Miguel Guara.
Alternatives al control químic
El control de plagues ha de respectar sempre el medi ambient, afirma Selfa. Per això, en els últims anys s’ha produït una volta al control biològic, i s’han vist reforçats uns altres com el control biotècnic, per a fugir de la contaminació ambiental. No obstant això, en l’àmbit urbà resulta impossible evitar totalment el control químic i basar-se només en altres tipus de control.
En aquest sentit –assenyala el professor Selfa–, hi ha plagues que sempre seran ací, com les plagues urbanes de paneroles, rates i ratolins, perquè el control químic que apliquen els Ajuntaments en general no sol ser suficient o efectiu; no obstant això, si aquest s’augmentara de manera desproporcionada suposaria un seriós perill per a la salut de la població a causa de l’acumulació de residus químics, alerta. «La qüestió no és només si utilitzar o no control químic, sinó en quin moment i en quines quantitats s’usen aquests productes», afirma.
El màster té com a objectiu formar en els últims avanços sobre el control i gestió de plagues provocades per animals en els ambients agrícola, forestal i urbà. Quant al públic objectiu, el màster va dirigit a persones que hagen cursat estudis de Biologia, Ciències Ambientals, Química, Veterinària, Enginyeria Tècnica Agrícola, Enginyeria Tècnica Forestal, Enginyeria Agrònoma o Enginyeria forestal, entre altres.
Major profilaxi i higiene, menys plagues
Entre altres mesures de control, el codirector del màster aposta per una major higiene: «l’espècie humana provoca molta brutícia en la seua acció vital i en qualsevol ambient. Una major higiene i profilaxi suposaria una menor propagació de plagues». Selfa a més adverteix que les plagues no sols afecten l’economia, sinó també a la salut pública. «Les plagues urbanes són potencials transmissors de malalties que, en alguns casos, quan la persona afectada té problemes de salut, pot comportar-la una crisi greu», assegura. A més, en l’àmbit agrícola i forestal, les plagues tenen una important repercussió econòmica, en la mesura que afecten directament la producció de cultius, explica Selfa.
Notícia publicada: 28/04/2020
