L’any 2019 començarà, entre altres mesures laborals, amb l’augment del salari mínim interprofessional fins a 900 euros al mes. Una mesura que, en veu dels experts, elevarà la base mínima de cotització, la qual cosa proveirà de majors ingressos a la Seguretat Social. A més, es beneficiarà, entre uns altres, als sectors més desfavorits laboralment que no compten amb un conveni col·lectiu. Així ho explica el codirector del Màster Propi en Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat de València, Jesús García Ortega. El professor i especialista en Dret del Treball veu en aquest augment del salari mínim una mesura positiva que protegirà al contractant feble i, al seu torn, en pujar la base mínima en el mateix percentatge, les conseqüències en ordre de recaptació seran també molt importants, explica.
A Espanya, el Dret del Treball, en la pràctica, compta amb «vells vicis» i «costa molt evolucionar», indica García Ortega. A voltes, davant situacions bastant evidents, els particulars han d’acabar demanant al jutge nacional que plantege qüestions prejudicials perquè siga el Tribunal de Luxemburg, i en ocasions el Tribunal de Drets Humans, el que haja de resoldre. «Caldria trobar unes vies més directes perquè es trobara justícia en l’àmbit nacional», remarca l’expert.
En aquest sentit, García Ortega subratlla que s’hauria d’aconseguir que els operadors jurídics tingueren elements necessaris per a aplicar les noves directrius i els principis de la norma comunitària. «Aplanar aqueix camí. Fer que l’operador jurídic nacional estiguera més atent a l’aplicació d’aqueixa nova normativa sense la necessitat que el particular haguera de realitzar aqueixos camins més amplis i tan problemàtics. Cert és que l’aplicació de la normativa interna adaptada a la normativa comunitària a voltes resulta problemàtica», reconeix el professor.
Augment del 10% de la base màxima de cotització
Pel que fa a l’àmbit de la Seguretat Social, una altra de les mesures que ha aprovat el Govern per a 2019 és pujar les bases màximes de cotització entre un 10 i un 12 per cent. L’expert vaticina que aquesta mesura pot considerar-se raonable: qui més ha de pague més. Però es pregunta si és convenient que dins d’un sistema contributiu, en el qual la pensió no s’elevarà en el mateix percentatge, algú pague més sabent que açò no li va a suposar tenir dret a més pensió.
Cert és, com aclareix García Ortega, que aquesta mesura va a suposar majors ingressos, però també alienarà a un col·lectiu de persones de rendes altes que pot ser que cerquen resoldre els seus problemes de rendes de substitució del salari en el moment de jubilació per altres mitjans. «Si la pensió màxima no s’eleva en el mateix percentatge, ací hi ha persones a les quals se’ls demana molt i no se’ls va a donar gens. I alguna cosa hauran de dir», subratlla l’expert.
Més informació i inscripcions:
Màster Propi en Dret del Treball i Seguretat Social
Notícia publicada: 07/12/2018
