Conjugar finances i ètica és possible, segons els experts que han participat en la taula rodona organitzada per la Càtedra de Finances Internacionals-Banc Santander sobre aquesta temàtica en la Facultat d’Economia de la Universitat de València.
Moderada per Constantino José García, director d’aquesta càtedra i professor del Departament de Finances Empresarials, la taula ha contat amb experts en aquesta temàtica procedents del món acadèmic, de la solidaritat i de la banca ètica.
Per a la professora titular d’Economia Aplicada de la UNED i sòcia fundadora d’Economistes sense fronteres, Marta de la Cuesta, el desajustament entre economia financera i real és el qual ha dut a les males pràctiques dels últims anys. «El problema és que l’economia financera ha estat deslligada de l’economia real i que s’han creat una espècie d’instruments hipersofisticats que han desconnectat ambdós mons», ha assenyalat.
Concretament, ha apuntat a dos tipus de problemes; de regulació, d’una banda, i de comportament per una altra. Aquests últims –ha dit- tenen a veure amb l’inversor i amb el consumidor però, sobretot, amb les grans corporacions, les decisions de les quals són les quals tenen major impacte en l’economia.
La societat espanyola comença a reaccionar davant la dolenta gestió financera i el comportament irresponsable de la classe política, ha assenyalat de la Cuesta, qui ha reivindicat una inversió que no només tinga en compte criteris financers sinó també extrafinancers, com impacte ambiental, social o bon govern corporatiu.
Per la seua banda, el responsable territorial a la Comunitat Valenciana, Murcia i Balears d’Intermon Oxfam, Fernando Contreras, ha posat l’accent en la desigualtat que –ha assenyalat– s’ha exacerbat en els últims anys. Com exemple, ha assenyalat que «85 persones en el món tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial».
Una fiscalitat més justa per a acabar amb la desigualtat
Davant aquesta realitat, el responsable d’Oxfam ha reclamat una aposta per les finances ètiques, que incloguen no només la banca i la inversió sinó també l’ètica en els impostos. «Una de les eines més potents per a acabar amb la desigualtat és la fiscalitat; els nostres sistemes fiscals haurien de ser més progressius i més justs», ha subratllat.
«El noranta per cent dels impostos recaptats a Espanya provenen de les famílies i solament un deu de les empreses i un dos de les grans empresa», ha puntualitzat. A açò se suma el frau fiscal, que prové en un 80 per cent de les grans empreses i fortunes, segons ha explicat Contreras.
El responsable d’Oxfam ha advocat també pel consum responsable, dins del que s’emmarca –ha dit- les finances ètiques. «És una tendència minoritària que hem de seguir fomentant en la ciutadania per a fer-los entendre que hi ha pràctiques quotidianes que permeten que canvie el món i que avance molt més ràpid del que ens pensem», ha afirmat.
La perspectiva de la banca ètica ha estat aportada per Juan Antonio Sanchis, director de Zona de Triodos Bank, qui ha subratllat la importància del paper que juguen entitats com la seua. «Els bancs som creadors de realitats socials perquè depèn d’on invertim contribuirem a crear un model social i econòmic o altre», ha dit Sanchis.
La força de la col·lectivitat
El responsable de Triodos Bank ha defensat la força de la col·lectivitat i la importància de la consciència individual. «Tots els nostres actes tenen reflex en els altres i les nostres accions no són innòcues; tots som responsables del que està passant en aquests moments i no ho podem eludir ni culpar exclusivament al sistema», ha afirmat el responsable de Triodos Bank a la Comunitat Valenciana, qui ha detallat el creixement constant d’aquesta entitat bancària en el conjunt del país.
Sanchis ha criticat el benefici econòmic com únic i principal fi empresarial i ha reivindicat el canvi social a través d’una inversió ètica en àmbits com el mediambiental, el social o el cultural.
Finalment, Francisco Álvarez, president d’ÈTICA Patrimonis EAFI, va explicar la creació i missió de la seua empresa, creada fa 13 anys, quan va deixar el sector borsari, on havia treballat en diferents càrrecs de responsabilitat fins al moment.
Un únic sistema de mesura: els diners
Álvarez ha criticat que els diners siga l’únic sistema de mesura actual: «la riquesa d’un país s’amida exclusivament pel pIB; tots pensem que un país el PIB del qual no creix és un país fracassat i una empresa que no creix és una empresa fracassada mentre que la qual creix econòmicament l’aplaudim, independentment de les seues pràctiques», ha dit.
«Estem drogats pels diners perquè s’equipara els diners a la felicitat», ha criticat. Una mesura que, paradoxalment –ha assenyalat- és variable. «És com si el metre o el gram cada dia canviaren i es pesara més o menys d’un dia per a un altre», ha dit.
En aquest sentit, ha animat a ser consumidors responsables per a canviar el món. «Les finances ètiques formen part d’un model econòmic que no ha d’estar basat només en els diners sinó també en el benestar i en qüestions socials o mediambientals. Comprar una ampolles d’aigua o agafar un metre és també un acte econòmic», ha conclòs.
La importància de l’educació
El director de la Càtedra de Finances Internacionals-Banc Santander ha tancat l’acte apuntant a la importància de l’educació en aquestes qüestions. Una idea reiterada pel responsable d’Oxfam, qui ha assenyalat que «l’escola ha d’educar en els valors de cooperació», i per la professora de la UNED, qui ha afirmat que «hem de fer autocrítica amb la formació que oferim des de les facultats d’Economia i incloure les finances ètiques en la formació universitària».
Notícia publicada: 24/10/2014.
