Segons les dades de l’Observatori de les Activitats Basades en el Coneixement-ABACO, que s’han presentat avui, l’economia basada en el coneixement resisteix millor la crisi. Prova d’això és que les empreses estan retenint els factors més intensius en coneixement i l’ús del capital humà més qualificat –l’ocupació dels universitaris– ha seguit creixent durant la crisi. A més, els llocs de treball creats s’orienten cada vegada en major mesura a l’ocupació de tècnics i especialistes. Així, mentre l’economia s’ha contret, el pes del coneixement ha augmentat i en l’actualitat les rendes pagades als factors basats en el coneixement –el capital humà i la maquinària i equips, en particular les TIC– suposen més del 55% del PIB. Aquest procés d’avanç del coneixement en el teixit productiu no s’ha interromput a Espanya malgrat la crisi, i previsiblement s’accelerarà amb l’arribada de la recuperació, però hauria d’impulsar-se amb decisió.
Aquestes conclusions s’han exposat en la presentació d’ABACO (Observatori de les Activitats Basades en el Coneixement) que ha tingut lloc avui en la seu d’ADEIT. Es tracta d’un projecte de VLC/CAMPUS i el Ivie —en col·laboració amb Cotec, Fundació Telefònica i Fecyt— l’objectiu de la qual és identificar i avaluar la importància que han arribat a Espanya les activitats basades en el coneixement, a més d’impulsar-les, tot això mitjançant la informació, la reflexió i l’anàlisi del seu impacte. El projecte contempla tant els aspectes de les ABACO relacionats amb la creació de coneixement com amb l’ús productiu i social de les mateixes.
Les dades mostren que el coneixement ha estat el gran protagonista del creixement del PIB en la pràctica totalitat de les economies avançades i en l’actualitat representa entre les 2/3 i 3/4 parts del PIB de les mateixes. Corea del Sud lidera la intensitat en l’ús del coneixement amb més del 80% del seu PIB basat en el coneixement, seguida de Regne Unit, Països Baixos i Estats Units. En l’altre extrem dels 18 països estudiats en l’Observatori se situen Austràlia, Espanya i Portugal, amb un pes del coneixement inferior al 60% del seu valor afegit. Les diferències en la intensitat amb que cada país usa els factors del coneixement s’expliquen més pels diferents pesos del coneixement en cada sector que per l’estructura sectorial de cada país. En aqueix sentit, l’especialització de les empreses d’un país en determinades activitats de cada sector és crucial per al seu aprofitament del coneixement, la generació de renda i l’atracció i retenció del talent.
En Espanya els actius basats en el coneixement han anat guanyant pes en el PIB –s’han triplicat des de l’entrada en la Unió Europea en 1986– i en l’actualitat suposen més del 55% del valor afegit. Les dades mostren que, encara que l’expansió del sector de la construcció va impulsar durant l’última etapa expansiva el creixement d’altres actius tradicionals, no va detenir l’avanç del coneixement en els processos productius de la majoria de sectors, tant industrials com de serveis. Amb tot, i malgrat els substancials avanços, encara queda molt camí per recórrer si ens comparem amb altres països. Així, la productivitat mitja agregada es ressent de la insuficient utilització dels actius basats en el coneixement i del seu menor aprofitament, a causa de l’especialització de moltes empreses en activitats menys sofisticades i escassament generadores de valor afegit.
Les activitats basades en el coneixement ja tenen una presència significativa en la majoria de sectors de l’economia espanyola, però amb desigual intensitat. Les activitats especialitzades en la producció de capital humà (educació) i maquinària i equip són altament intensives en coneixement, confirmant que els actius intensius en coneixement ho són perquè incorporen elevades dosis del mateix en els seus propis processos productius.
Per tal que l’ús del coneixement avance en l’economia espanyola és clau, més que un canvi de l’estructura sectorial, que tinguen lloc transformacions en la composició de cadascun dels sectors, orientant-los cap a activitats intensives en capital humà i tecnologia. Per a això es requereixen esforços combinats del sistema educatiu –millorant el potencial productiu del capital humà- i del teixit productiu –millorant l’aprofitament del mateix-, així com de les polítiques públiques –afavorint ambdós processos-, assenyalen des d’ABACO.
Existeix doncs una triple responsabilitat: l’educació ha de respondre a les necessitats de la indústria, i les ocupacions oferides per les empreses haurien d’explotar el potencial dels titulats. De no ser així no es generarà valor afegit ni els salaris augmentaran. Però, a més, les polítiques públiques han d’impulsar les dotacions de recursos del coneixement disponibles i evitar la depreciació del capital humà que es derivarà de les elevades taxes d’atur dels joves altament qualificats.
En un moment com l’actual, Espanya hauria d’esforçar-se a impulsar l’ús del coneixement que ja està disponible i no afeblir la generació del mateix, recomanen des d’ABACO.
Avanç de les activitats basades en el coneixement
L’ús de les noves tecnologies s’ha intensificat notablement a Espanya en l’última dècada i les activitats de R+D van progressar substancialment fins l’arribada de la crisi. Malgrat aquells avanços, Espanya té per davant un llarg recorregut per a arribar a les economies més avançades en ús de les TIC i en despesa en innovació.
