La seu de la Fundació Universitat-Empresa de València (ADEIT) va acollir la passada setmana la III Reunió Ibèrica d’Ones Gravitatòries organitzada pel grup d’Astrofísica Relativista del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Durant els tres dies del congrés, físics i astrònoms nacionals i internacionals van analitzar les principals investigacions en el camp de l’astronomia de radiació gravitatòria. Entre els principals avanços, la detecció d’aquesta radiació, de naturalesa i propietats distintes a la radiació electromagnètica, pot provocar una revolució en la comprensió actual de l’Univers permetent obrir una «finestra d’observació complementària» a la informació electromagnètica.
Aquesta detecció, com explica José Antonio Font, president del congrés i professor de la Facultat de Física de la Universitat de València, permetrà avançar en la comprensió de la formació dels forats negres, la composició interna de les estrelles de neutrons o en els primers instants en l’evolució de l’Univers després del Big Bang. Segons afegeix Font, el grup d’Astrofísica Relativista del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València té una àmplia experiència en l’estudi teòric de les principals fonts astrofísiques de radiació gravitatòria.
Primers models numèrics que expliquen les oscil·lacions dels ‘estrellatrèmols’
Durant aquesta reunió anual, que es realitza per primera vegada a València i gestionada per ADEIT, científics del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València han presentat els primers models numèrics que expliquen les oscil·lacions d’un fenomen conegut com ‘estrellatrèmol’ (de l’anglès starquake) que es produeix en els magnetars o estrelles de neutrons, que són les restes d’una explosió supernova. Segons expliquen els autors del treball, José Antonio Font, Pablo Cerdà i Michael Gabler, els resultats de les oscil·lacions observades en els flashes «suggereixen que és necessari que l’interior de les estrelles de neutrons siga superfluid, és a dir que els neutrons fluïsquen lliurement sense cap fricció».
Durant dos anys, els astrònoms de la Universitat de València, en col·laboració amb els professors Ewald Müller, de l’Institut Max-Plank d’Astrofísica de Munich, i Nikolaos Stergioulas, de la Universitat de Salónica, han realitzat simulacions numèriques incloent l’interior fluid, l’escorça sòlida i un camp magnètic intens, per a intentar descobrir sota quines condicions es produeixen vibracions similars a les observades. I l’anàlisi dels flashes més forts dels ‘estrellatrèmols’ han revelat oscil·lacions periòdiques que els experts creuen que poden estar relacionades amb excitacions de maneres de vibració del magnetar.
Segons explica Font, entre les fonts astrofísiques de radiació gravitatòria més importants es troben les estrelles de neutrons i els processos catastròfics que, de manera comuna, s’associen amb la seua creació en explosions de supernova o amb l’emissió d’erupcions de radiació gamma d’alta energia associada amb el trencament de la seua escorça extrema. «De la mateixa manera que els terratrèmols en la Terra proporcionen dades sobre l’estructura de l’interior del nostre planeta, fenòmens similars, els ‘estrellatrèmols’ podrien aportar informació sobre l’interior de les estrelles de neutrons».
Aquesta reunió ha format part d’allò més de deu congressos nacionals i internacionals que ADEIT té previst per a la seua gestió i realització durant enguany 2013 i que es poden consultar en la web de ADEIT. Només el passat curs acadèmic van visitar les instal·lacions de ADEIT més de 22.000 participants en alguna de les 480 activitats realitzades.
