La representació femenina en els clubs esportius, aspecte a millorar a Espanya

«Els clubs esportius es troben entre els més joves, els més xicotets i els que major experiència han experimentat en els últims anys. No obstant açò, tots ells compten amb una infrarrepresentació de les dones així com una disponibilitat menor –en comparació d’altres països- quant a instal·lacions esportives pròpies», explica Ramón Llopis, professor titular del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i coordinador del projecte Social Inclusion and Volunteering in Sports Clubs in Europe (SIVSCE), la data del qual de presentació serà el pròxim 1 de desembre en la Fundació ADEIT.

Aquest projecte, que ha comptat amb experts de pràcticament tota Europa (Dinamarca, Bèlgica, Regne Unit, Alemanya, Hongria, Holanda, Noruega, Polònia, Espanya i Suïssa), mostra com els clubs espanyols atorguen un valor a la convivència en la seua organització i funcionament a més de prioritzar el companyerisme sobre altres metes tals com els èxits en competicions esportives. «En aquesta línia, quasi tots ells tracten d’involucrar als seus socis en els processos de presa de decisions col·lectives», compte Llopis.

Sí que és cert que els clubs esportius reben «de manera directa o indirecta» el suport del sector públic. Ja no solament a través de la garantia d’accés a les instal·lacions esportives públiques gestionades pels municipis sinó també amb subvencions i amb la col·laboració entre els propis clubs i institucions locals com les escoles. No obstant açò, Llopis insisteix que «s’han de desenvolupar polítiques sistemàtiques i millor definides, basades en legislació, decrets i programes amb continuïtat temporal que existeixen únicament en països com Suïssa i Bèlgica». Així mateix, el coordinador del projecte destaca que s’ha convertit en «una tendència general» entre els governs europeus l’adopció d’un discurs dirigit a reforçar el voluntariat i la societat civil a través de la cooperació entre el sector públic i el voluntari.

En paraules del coordinador de l’acte, l’esport «posseeix la capacitat de reunir i posar en contacte a un ampli nombre de persones en activitats de caràcter comunitari». Aquests processos de creació de comunitat poden ser beneficiosos per als individus com a instruments d’interacció, suport social i integració de la societat. És per açò que la Unió Europea ha establit com un dels seus principals objectius el foment de la inclusió social en aquest àmbit per a així emfatitzar el rol central que juguen els clubs. En primer lloc, perquè al voltant de 60 milions d’europeus participen en el sector voluntari de l’esport i en segon lloc perquè els clubs esportius són considerats «com un dels llocs més fàcils que facilita la inclusió», segons Llopis.

Més informació en:
Social Inclusion and Volunteering in Sports Clubs in Europe (SIVSCE)

Notícia publicada: 24/11/2017