Davant la aprovació de la nova Llei de Contrates del Sector Públic, la Fundació ADEIT organitza unes jornades amb la finalitat d’analitzar en profunditat les principals novetats que presentarà aquest nou text normatiu. Se celebraran els pròxims 22, 23 i 25 de maig i comptarà amb la presència de Juan José Pardo García Valdecasas, president del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, a qui hem entrevistat:
La seua ponència inaugurarà aquestes jornades sobre la Llei de Contractes del Sector Públic, sobre quines qüestions centrarà la seua intervenció?
Tractant de respondre al títol de la meua intervenció em referiré a aquells aspectes de la directiva 2014/24/UE que han introduït normes innovadores de calat en la regulació dels contractes públics. En particular vull fer referència al principi d’integritat al que la directiva presta una atenció destacada en el seu propòsit de posar una èmfasi especial en la lluita contra la corrupció. Com és lògic, atès que és una novetat absoluta, em referiré també a la nova directiva 2014/23/UE que incorpora per vegada primera en el Dret Comunitari la regulació de les concessions de serveis.
Quins són, sota el seu punt de vista, els principals encerts i les principals manques que detecta, en termes generals, en aquesta nova normativa?
Aquest quart paquet de directives naix amb la bona intenció d’aconseguir una major flexibilitat i simplificació en els procediments d’adjudicació; no obstant això no estic segur que el seu contingut permeta aconseguir plenament aquests objectius. Crec que un dels seus majors encerts ha estat establir com obligatòria la utilització del procediment electrònic, encara que l’entrada de vigor de la seua obligatorietat quant a la presentació d’ofertes s’haja diferit fins a 18 d’abril de 2018. Finalment, és important el nou gir que la directiva dóna en relació amb la utilització estratègica de la contractació pública. Referent a això m’interessa fer una referència especial en quant als objectius de les polítiques comunitàries en relació amb el medi ambient, la innovació o la integració social i territorial tenen la seua llera adequada a través dels instruments normatius directament orientats a aquesta fi; la contractació pública no pot ser altra cosa més que un mitjà per a ajudar a la consecució d’aquests objectius, però sempre sense desvirtuar la seua finalitat primordial.
Pel que fa al projecte de llei per a la transposició de les dues directives esmentades, que actualment es troba en tramitació en el congrés, m’interessa assenyalar una manca important des del punt de vista formal: que no s’haja assolit la unificació en un sol text de les diferents normes sobre contractació pública, en particular les relatives a la contractació en els àmbits de la seguretat i la defensa i les relacionades amb la contractació en sectors especials.
Al marge d’això, no crec oportú fer en aquest moment un comentari sobre el projecte de llei, que vaja més enllà del que s’ha dit ja que el nombre d’esmenes presentat i la necessitat de pactar amb els diferents partits per a l’aprovació d’un text definitiu, no ens permeten augurar quin serà el resultat final.
M’agradaria, a més, afegir que per a apreciar la bondat o deficiència d’una norma com aquesta cal comptar amb un cert temps d’experiència en quant als resultats de la seua aplicació. No serveixen els comentaris de caràcter purament acadèmic perquè el contingut de les lleis, al meu judici, no ha d’obeir tant a criteris de doctrina quant a la necessitat de resoldre d’una forma eficaç els problemes reals que es plantegen. En aquest sentit, com acabe de dir, l’èxit o el fracàs de la norma ens ho posarà de manifest l’experiència en la seua aplicació.
La imminent aprovació d’aquesta nova llei i la seua tramitació ha estat embolicada de certa polèmica. Com valora, des de la seua perspectiva jurídica, la urgència amb la qual s’està tramitant aquesta nova llei? Quines conseqüències pot tindre?
A la meua manera de veure la urgència en la tramitació ve exigida per la necessitat de no sobrepassar el termini de transposició. Per altra banda, el text del projecte ha pogut ser conegut pels diferents partits en totes les seues fases d’elaboració atès que ha estat objecte d’àmplia difusió en pàgines web oficials i en les especialitzades en contractació pública, així com en publicacions de tot tipus. No crec que pensar que la tramitació d’urgència haja pogut impedir un tractament intensiu del mateix per tots els grups parlamentaris i bona prova d’això és el volum d’esmenes presentades.
Transparència Internacional ha alertat a l’Administració sobre certes manques de la nova llei davant la lluita contra la corrupció. Quin és la seua opinió referent a això? Creu que la llei manté els principis d’eficàcia, igualtat i transparència?
Transparència Internacional ha fet un bon treball sobre el projecte de llei; no obstant això, algunes de les tesis mantingudes en la proposta realitzada no arrepleguen sinó opinions, per a mi per descomptat molt respectables, però que no necessàriament han de comportar una millora en la regulació de la matèria contractual. Només el temps ens dirà què ha resultat un èxit i què ha de ser reformat per a aconseguir les fins perseguides.
Per descomptat hi ha en el document de Transparència Internacional propostes amb les quals estic molt d’acord, com la unificació de règims jurídics en la contractació de tots els poders adjudicadors, la transparència en els contractes menors o l’impuls a la professionalització, per citar algunes.
En relació a les jornades, vostè també participarà en una taula rodona sobre aspectes més concrets d’aquesta reforma (criteris de solvència, d’adjudicació, prohibicions de contractar…). Sobre quins aspectes versarà la seua intervenció?
Encara que aquesta és qüestió que encara pot ser variada i molt àmpliament, ja que queden quasi dos mesos fins a la celebració de les jornades, supose que la meua intervenció en la taula rodona versarà sobre alguns aspectes de la meua primera intervenció que suposen major novetat respecte a l’anterior normativa. Parlaré probablement de contractació estratègica o de concessions de serveis. Per altra banda i donada la meua condició de President del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals supose que alguna referència haurà també a la nova regulació del recurs especial en matèria de contractació.
L’aposta decidida per la utilització de mitjans electrònics, informàtics i tecnològics així com que la contractació pública servisca com instrument de polítiques mediambientals, socials i d’innovació i desenvolupament són algunes de les novetats que més s’han subratllat de la nova llei. Coincideix a destacar aquestes novetats com significatives? On creu que s’hauria de posar el focus?
Ja he esmentat que aquestes són dues de les novetats més significatives del nou paquet de directives i especialment de la 2014/24/UE, de Contractació Pública, la qual quantitativament té més importància no només pel nombre de contractes subjectes a ella sinó també pel volum econòmic que representen tots ells. En tals circumstàncies, sens dubte, ha de ser la qual de manera més important puga incidir en la modulació de les polítiques d’innovació, mediambientals i de cohesió social dels estats membres i de la Unió Europea. De la mateixa manera, l’àmbit d’aquesta directiva és el qual de manera més rellevant ha de resultar afectat per la implantació com obligatori de l’ús de mitjans electrònics, informàtics i tecnològics en els procediments de contractació.
No cap oblidar, no obstant això, per què constitueix una fita en la regulació de la contractació pública la decidida aposta per afavorir l’accés a ella de les menudes i mitjanes empreses.
Aquesta llei afectarà a totes les Administracions Públiques, com creu que s’adaptaran a aquesta nova normativa?
No sóc molt donat a fer apostes de futur; per això, més aviat preferisc expressar el meu desig que s’adapten bé. El risc que cadascuna de les Administracions existents vulga reproduir amb competència en el seu àmbit territorial, els òrgans de l’Estat és una de les pràctiques que amb aquesta llei podrien donar-se una vegada més. Jo espere que no siga així en la mesura que això, és clar, no siga imprescindible.
Així mateix espere que no caiga en la temptació d’aprovar normes de desenvolupament que posen en dubte, bé de forma manifesta bé veladament, principis i normes que en la filosofia de la Llei han de ser iguals per a tots.
Notícia publicada: 11/04/2017
