Un dels objectius de l’última modificació de la Llei d’arbitratge del passat any 2011 és afavorir la conversió d’Espanya en un centre internacional d’arbitratge, objectiu que es va fixar ja en l’aprovació de la Llei del 2003. Encara que, com indica la directora del diploma pràctic en Arbitratge Intern i Internacional, la catedràtica del Departament de Dret Administratiu i Processal de la Universitat de València, Silvia Barona, a Espanya encara hi ha una cultura litigiosa basada en una concepció eminentment judicialista. A través d’aquest diploma en línia s’oferirà formació actualitzada sobre la institució de l’arbitratge a professionals del dret fonamentalment, però no solament, ja que a través de l’arbitratge d’equitat és possible la participació, com a àrbitres, d’economistes, arquitectes o enginyers.
L’arbitratge consisteix en la resolució d’un conflicte mitjançant la intervenció d’un tercer, triat bé per les parts o bé a través d’un centre d’arbitratge, el qual resol decidint si, a diferència de la via judicial, en molts casos hi ha acord total o parcial sobre la controvèrsia. Com afirma la directora de la primera edició d’aquest diploma, és cert que, tot i ser la cultura dels tribunals forta a Espanya, en els darrers anys s’està potenciat molt el model arbitral. «En les cultures llatinoamericanes i en la cultura espanyola, hem tingut una cultura molt litigiosa. La via comuna ha estat acudir als tribunals, i no s’ha potenciat la cultura de la negociació o pacte, fins i tot amb la cerca d’un tercer que de manera neutral poguera ajudar-nos a resoldre el problema».
Segons explica Silvia Barona, en aquesta concepció que hem tingut en la resolució de conflictes acudint a un tercer que ens imposa la solució, ha tingut molt a veure la religió catòlica en la idea de jerarquia i de saber què fer, marcat per unes directrius de qui és l’autoritat.
Augment de l’arbitratge en els últims anys
Encara que en els últims anys s’ha produït un augment «considerable» de la resolució de conflictes a través de l’arbitratge en centres d’arbitratge nacionals, encara que són pocs en termes absoluts si ho comparem amb els que es duen per via judicial, Silvia Barona sí que destaca la gran satisfacció general per part dels usuaris de l’arbitratge, ja que, com explica, en un vuitanta per cent dels casos l’execució de la sentència es compleix voluntàriament, sense necessitat d’anar a execució forçosa com passa en la majoria de les resolucions judicials davant un tribunal.
L’estat actual està sent favorable a l’arbitratge, precisament per la situació de crisi econòmica que afecta tots els sectors, fins i tot el poder judicial, com indica Barona, cosa que ha dut a definir políticament un impuls, i suport, dels centres d’arbitratge. Aquest impuls a aquesta institució no és nou, remarca la directora del diploma, però sí que ho és la concepció que es té d’aquesta institució i l’interès polític que hi ha al darrere perquè aquests centres d’arbitratge funcionen.
A més, també s’ha incorporat en diferents graus de la Universitat de València fórmules alternatives de resolució dels conflictes. Per tant, com explica Barona, ja s’està ensenyant a les facultats les bases teòriques de formació del que és l’arbitratge. El diploma pràctic en Arbitratge Intern i Internacional, que s’ofereix en línia a través de l’Aula Virtual d’ADEIT, començarà a partir del pròxim mes de setembre.
Més informació:
Diploma sobre Arbitratje Intern i Internacional
