Quan una mare assassina als seus fills i després se suïcida ho fa moguda per un amor delirant, que li porta a desitjar alliberar-los d’una realitat emocional en la qual no contempla una altra possible eixida. Així ho explica el codirector del Màster Propi de Psicoteràpia i Psicologia Clínica de la Universitat de València, José Gil.
Són casos de dones que travessen una forta depressió que els fa creure delirantment que, amb l’assassinat, fan un favor als seus fills, explica José Gil. «Els maten per compassió, per a alliberar-los de sofriments futurs», assegura. Això explica –segons l’investigador de la Universitat de València–, els mètodes utilitzats per a acabar amb les seues vides, que solen ser fàrmacs que els adormen o l’espiga de gas, i quasi mai instruments traumàtics, ganivets o armes de foc.
La depressió, detonant de l’homicidi
La depressió juga un paper molt important en aquest tipus de morts: «Les idees delirants que es desenvolupen en una depressió amb símptomes psicòtics són pensaments de culpa i de ruïna, idees catastròfiques respecte a un futur negre, que envaeixen la vida de la persona i que pensa que el futur dels seus fills serà horrible», concreta José Gil. No obstant això, quan l’homicida no intenta suïcidar-se després de donar mort als seus fills, es presenta un altre tipus de conflictes com a odi, venjança i ressentiment, assegura l’expert en psicologia.
Segons dades de l’ONG Save the Children, el 24% dels últims 100 assassinats a xiquets i xiquetes registrats des de 2012, van ser a les mans de les seues mares, el 36% dels seus pares, en casos de violència de gènere, i el 7% com a conseqüència d’un suïcidi per assetjament escolar. El restant 33% són homicidis imprudents o assassinats realitzats per persones externes a la família. Del 24% de mares que assassinen als seus fills, un terç intenta suïcidar-se després i el 23% l’aconsegueix en el que els experts diuen mort didàctica, suïcidi estés o suïcidi ampliat.
Aquest és un dels temes que s’aborden en el Màster Propi de Psicoteràpia i Psicologia Clínica de la Universitat de València, que codirigeix José Gil al costat de la directora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València Inmaculada Montoya i que el mes vinent d’octubre començarà la seua vint-i-quatrena edició.
Notícia publicada: 07/05/2019
