Amb l’objectiu d’analitzar la nova Llei de Contractes del Sector Públic, la Fundació ADEIT ha organitzat uneixes jornades amb taller pràctic sobre la mateixa. En dobles eles, s’ha subratllat que un dels principals objectius que pretén aquesta llei és el suport als pimes. «Que la contractació pública servisca com a instrument perquè els xicotetes i mitges empreses, no a Espanya sinó en l’àmbit europeu, tinguen major facilitat per a accedir al mercat públic. Mercat en el qual s’estima que pot moure’s un 15% del PIB de la Va unir Europea dóna’t que ho converteix en una part important del sector econòmic». Així ho ha explicat Rafael Domínguez, advocat Cap de l’Estat del Ministeri de Foment, un dels experts que ha participat no solament en els jornades juntament amb reconeguts juristes i acadèmics sinó també en l’elaboració d’aquesta llei. Aquesta nova regulació, en l’actualitat, és troba en fase d’esmena en el Congrés dels Diputats.
Com ha repassat Domínguez, la Va unir Europea va determinar que els pimes no participaven en el mercat. Llaura «seriosa desitjable», subratlla Domínguez i és per açò que els noves directives inclouen una sèrie de mesures que fonamentalment van lligades a flexibilitzar els procediments en matèria de contractació pública, reduir els exigències en matèria de solvència, i com a novetat, la limitació segons la qual no és podrà exigir una facturació anual superior al valor benvolgut del contracte.
Taller pràctic sobre aplicació de la nova llei
Els jornades, inaugurades per Alfonso Maldonado, president de la Fundació ADEIT i Bàrbara López, sotssecretària de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques a la qual van assistir 120 persones, és van estructurar en dues parts: els dies 22 i 23, la formació va ser de caràcter teòric amb sessions plenàries en els quals van participar reconeguts alts funcionaris i experts de l’àmbit acadèmic i professional del dret administratiu com Juan José Pardo, expresident del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, Alberto Palomar, professor i magistrat, Víctor Almonacid, José Antonio Moreno Molina, José María Baño i María del Carmen Núñez, catedràtics dels universitats de Castella-la Manxa, de la Complutense i de la de Huelva, respectivament; Borja Adriano, cap del Servei Jurídic Regional de la AEAT a Castella-la Manxa i José Luis Martínez Morales, professor titular de la Universitat de València, advocat de reconegut prestigi i patró de la nostra fundació, entre uns altres.
La coordinació acadèmica dels jornades va ser a càrrec de Gabriel Doménech, professor titular de la Universitat de València i van comptar amb la col·laboració del IVAP, de la FVMP, la CEV, BROSETA i Cuatrecasas.
L’últim dia dels jornades, el dijous 25, és va dur a terme un taller pràctic sobre aquesta nova llei en la qual van participar Ana Bueno, cap de Servei de Compres de la Generalitat Valenciana, Carmen Noguero, sotsdirectora general d’Anàlisi i Planificació de la Contractació Centralitzada del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, Pilar Batet, cap del Servei de Contractació i Central de Compres de la Diputació de Castelló i Gabriel Sánchez, sotsdirector adjunt de la Sotsdirecció General de Coordinació de la Contractació Electrònica del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, que va presentar la plataforma digital de contractació del sector públic. En el taller, és va exposar el funcionament del servei de compres de la Generalitat, del de l’Estat i del de la Diputació –en concret la de Castelló-, la qual cosa va despertar gran interès en els assistents que van participar activament en el torn de preguntes.
Principals novetats d’aquesta nova llei
La nova Llei de Contractes del Sector Públic «reordena la forma de contractar de moltes entitats» en paraules de Rafael Domínguez, Advocat Cap de l’Estat del Ministeri de Foment. És així com els noves directives fan servir la contractació pública com a eina de consecució de finalitats socials i mediambientals així com de foment de la innovació. «És una altra dels apostes que ha fet la UE: que la contractació pública servisca perquè l’administració pública contracte serveis amb un grau creatiu molt important», assenyala Domínguez. La forma de determinar el grau d’innovació d’una empresa encara és difusa. «En el procés de contractació hi ha dues fases, una que examina la capacitat de l’empresa i una altra que examina l’ofereix. En la de capacitat, és valora la solvència a través dels criteris de selecció; amb els criteris d’adjudicació, és valora l’ofereix d’aqueixa empresa. En principi, la innovació sembla que és valoraria més com a criteri d’adjudicació, és a dir, que aqueixa oferta present solucions innovadors», comenta Domínguez. Fins llaura, la qual cosa sí és segur és que els directives obriran procediments nous com són el diàleg competitiu, la consulta preliminar de mercat o l’associació per a la innovació.
Els qüestions socials i mediambientals també tenen cabuda en el nou text legislatiu, de fet, els directives permeten l’exigència de condicions especials d’execució de caràcter laboral i el respecte a uns mínims salarials en els contractes, punt que «està generant certa controvèrsia quant a quin marge hi ha per a establir aquests requisits socials, és a dir, en quina mesura aqueixos requisits socials poden constituir una restricció a la lliure competència en relació amb els empreses», apunta Domínguez. Malgrat que encara falta una transposició sistemàtica de directives, la lliure competència també és un tema que te en compte la nova llei els contractes que en la legislació pateix canvis en matèria de modificació.
[Gallery not found]Notícia publicada: 25/05/2017
