Millorar la vida del pacient oncològic a través de la psicologia, objectiu d’un nou màster

En Espanya, prop de 1.500.000 persones pateixen càncer, segons les últimes dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).Els càncers més freqüents són el de mama i el de colo-rectal. En homes el més prevalent és el càncer de pròstata, seguit del càncer de bufeta i del càncer colo-rectal, mentre que en dones seria el càncer de mama, el càncer ginecològic i el colo-rectal. Els nombrosos estudis demostren que, al llarg de la trajectòria de la malaltia, aproximadament un terç dels pacients oncològics presentarà nivells de malestar emocional que interferiran significativament en la seua vida diària. No obstant això, només un 10 per cent d’aquests pacients reben assistència psicològica. Així ho explica la codirectora del Màster en Psico-Oncologia de la Universitat de València, la catedràtica del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics Elena Ibáñez.

Aquest màster és el primer que es realitza on-line sobre aquesta temàtica a nivell nacional. A més, el grup d’investigació que lidera la professora Elena Ibáñez en la Universitat de València és pioner a Espanya en aquesta àrea, el que també ha respost a l’enorme desenvolupament de la psicooncologia en els últims anys a Espanya. Encara que la directora del màster explique que en tots els hospitals públics espanyols existeix la figura del psicooncòleg, el problema que denuncia és que, en moltes ocasions, «els professionals de la psicologia que treballen en aquestes institucions no són personal propi de la institució, sinó que estan al servei de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, per tant depenen dels recursos que dispose aquesta associació i no de la hisenda pública, com seria de desitjar».

Aquest màster sorgeix amb la principal missió de formar a professionals de la salut perquè sàpien dispensar un tractament integral al malalt oncològic, partint del reconeixement que, des del començament fins al final de la seua malaltia és, abans de res i sobretot, una persona, subratlla Ibáñez. En aquest sentit, la directora del màster explica que en la majoria dels màsters de Psicologia s’ensenya a parar esment psicològic als denominats malalts mentals: que si hem de tractar la depressió, que si l’ansietat, que fins i tot els trastorns adaptatius són objecte de tractament. «El que nosaltres pretenem és traure als malalts de càncer d’aqueixa concepció, que se’ls veja com persones normals que els ha tocat lluitar amb una malaltia que atempta contra la seua supervivència que, per tant, han d’engegar tots els recursos psicològics dels quals disposen. Aquesta és la finalitat fonamental, que la gent aprenga a diferenciar ‘problemes de vida’, que poden afectar a qualsevol i que necessiten de tota la nostra atenció i dedicació, dels problemes mentals», remarca Ibáñez.

Optimisme per a viure com abans

Un pacient ‘optimista’ mostra major adherència als tractaments i col•labora millor amb el metge en el seguiment i control de les seues teràpies. Com explica la catedràtica Ibáñez, molts estudis han contrastat empíricament que són molts els malalts de càncer que han après a viure la seua vida d’una forma millor que com la vivien, és a dir «han sabut traure de l’experiència d’haver tingut un càncer aspectes positius per a la seua vida posterior i açò és una mica el que poden aprendre a fer tots els malalts de càncer amb un poc d’ajuda psicològica».

El normal és que quan un s’assabenta que té una malaltia que atempta contra la seua vida es deprimisca, «el valor està a aprendre a superar aqueixa depressió i tornar a enfrontar-se a la vida, aconseguir això és funció del professional de la psicooncologia», afirma Ibáñez. Es tracta, com remarca la codirectora del màster, que el pacient torne ‘a viure com abans’, expressió que constitueix el títol d’un programa de voluntariat engegat amb dones que han patit càncer de mama a la Comunitat Valenciana que, seguint un protocol nord-americà, ha coordinat l’equip d’investigació en el qual participa la direcció acadèmica del màster.

Els professionals en psicooncologia han de ser capaços d’ensenyar al pacient noves estratègies de solució de problemes que li ajuden a enfrontar-se d’una forma activa amb la seua malaltia. Aquests professionals, com indica Ibáñez, han de treballar amb el pacient, mostrant-li com la millora de l’estat emocional del malalt ajudar a reduir el temps de permanència en els hospitals i com la modificació d’aquells hàbits de vida nocius pot reduir la possibilitats de recaiguda i com si aquesta última es donara, també existeixen programes d’ajuda psicològica per a les persones malaltes que recauen o per als quals s’enfronten a una malaltia terminal.

Encara que cada tractament psicològic s’adapta a les necessitats específiques de cada pacient, subratlla Ibáñez, en l’actualitat, aquests tractaments són múltiples i variats, des del Mindfulness fins a les teràpies basades en la implantació d’emocions positives, passant per les teràpies més tradicionals com les experiencials o la psicologia adjuvant.

Premi Nacional Fundació Lafourcade-Ponce
L’equip d’investigació responsable d’aquest màster d’especialització ha obtingut recentment el Premi Nacional de la Fundació Lafourcade -Ponce per la investigació aplicada al projecte Teràpia Cognitiva basada en Mindfulness i Càncer de Mama. Aquest premi suposa un reconeixement a la labor desenvolupada per la Fundació Institut Valencià d’Oncologia (FIVO) i, en concret, a la seua unitat de Psicooncologia i a l’equip d’investigació al que pertany la codirectora del màster. «Sent un poc responsables de l’auge d’aquesta disciplina a Espanya, després d’haver participat en la direcció de la primera tesi doctoral sobre Psicooncologia a Espanya i haver investigat tractaments nous en l’àrea, creiem que aquest és el camí a recórrer per a aconseguir avanços rellevants en aquest camp en el futur», precisa Ibáñez.

Més informació:
Màster en Psicooncologia

Noticia publicada: 14/07/2014