Por, ansietat, tensió. Les situacions d’incertesa com les que estem travessant amb motiu de l’alerta sanitària poden generar nivells desproporcionats de preocupació que es tradueixen en tota una sèrie d’emocions negatives. Organismes oficials especialitzats en psicologia, seguint les pautes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), suggereixen que la sobreinformación a la qual estem exposats no ajuda a suportar aquesta situació, sinó que fins i tot pot tenir l’efecte contrari.
En aquest context, parlem amb José Gil, codirector del Màster Propi de Psicoteràpia i Psicologia Clínica: estratègies actuals d’intervenció de la Universitat de València.
P. Quina és la teva valoració general sobre com s’està comunicant en aquesta alerta sanitària?
R. En termes generals, molt bé. S’està donant informació adequada sobre higiene, rentat de mans, comportament en públic, sobre emocions com la solitud, l’avorriment, l’ansietat i la por, l’ajuda als altres, la necessitat d’evitar compres abusives i els comportaments irracionals. Estem utilitzant adequadament el sentit de l’humor: l’humor és com la nitroglicerina, ben utilitzat és beneficiós per a la salut; mal utilitzat és perjudicial i corrosiu. L’humor pot ser una manera de conèixer i acceptar la realitat. També seria convenient incidir en la importància de tenir uns valors clars que li donin sentit a les nostres vides i comprometre’s a caminar cap a ells. És lògic que hi hagi comportaments inadequats de pànic, narcisisme, hipocondria, xenofòbia, d’ànsies de poder i protagonisme, però són els menys freqüents i els ciutadans som capaços de destriar que aquestes conductes no s’apliquen a la majoria.
P. Com considera que estem assimilant cada novetat que ens arriba, de manera diària, sobre l’expansió del virus?
R. Els ciutadans acabem assimilant correctament tota la informació que ens arriba, l’adequada i la inadequada. Perquè, en definitiva, no es tracta tant del que ens ocorre en la nostra vida -millor o pitjor; fàcil o difícil-, sinó de com ho interpretem. El processament cognitiu i l’experiència de conductes amb èxit poden acabar convertint una situació d’estrès en un aprenentatge. I això és el que està fent la ciutadania: incrementant la solidaritat, forjant la responsabilitat, ajudant als altres, millorant el seu benestar, aprenent a viure amb alguns desitjos i poques necessitats. De les crisis podem sortir enfortits o afeblits, depèn del que fem amb elles.
José Gil, director del Màster
P. Quins són els seus consells per a gestionar els moments d’estrès que poden sorgir durant aquest confinament?
R. Podríem donar tres consells principals:
1r. Normalitzar les emocions desagradables i les situacions d’estrès. És normal que existeixin nivells desproporcionats d’ansietat, tensió, preocupacions, frustració, desesperança, aprehensió i malestar general en circumstàncies en les quals no sabem quant durarà la situació.
2n. Acceptar l’escenari de confinament. No es tracta d’aguantar, de resignar-se, d’ignorar. Quan acceptem desactivem els pensaments negatius i suposa un canvi de filosofia sobre el sofriment. Diem que acceptar és lluitar pels nostres valors i interessos. No tenen un reforç immediat, però li donen sentit a la vida.
3r. Comprometre’ns amb els objectius que ens poden ajudar a aconseguir aquests valors, podem tenir metes a llarg termini, a curt termini i sub-metes diàries per a aixecar-nos tots els dies amb objectius clars i que ens motivin i li donin sentit a les nostres vides.
Més informació: Màster Propi de Psicoteràpia i Psicologia Clínica: estratègies actuals d’intervenció de la Universitat de València.
Notícia publicada: 30/03/2020
