L’evolució de la producció del kaki, el seu impacte en els mercats mundials i les seues formes més ecològiques de producció van ser els eixos sobre els quals va girar el VI Simposi Internacional de Persimón celebrat aquesta setmana en la seu de la Fundació Universitat-Empresa ADEIT. Un dels principals motius pels quals la capital del Turia ha sigut la triada és pel paper que juga dins d’aquest sector. «El creixement del kaki en aquest país ha sigut enorme en aquests últims deu anys i sobretot a causa de l’increment de la varietat valenciana, Rojo Brillante. La Comunitat Valenciana produeix el 90% de la producció de kaki d’Espanya», assenyala María Luisa Badenes, directora d’aquest simposi.
Així mateix, Espanya s’ha convertit en el tercer productor del món per darrere de Xina i Corea, passant per davant d’altres països productors més tradicionals com Japó o Itàlia. «Aquest tercer lloc es deu fonamentalment a la varietat valenciana. Abans era molt blana quan madurava i perdia la astringencia però ara som capaces d’eliminar-la i mantenir el fruit dur», explica Badenes. D’aquesta manera, es pot comercialitzar i així és com està arribant a tots els països de l’hemisferi nord, a més d’intentar entrar en els mercats asiàtics. «Amb la producció que tenim podem omplir els mercats d’Estats Units, Canadà i Escandinàvia», indica la directora.
La producció ha augmentat i els així ho demostren: de 12 mil milions de kakis que es produïen en 1995, la xifra ara se situa en 300 mil milions. «Va ocórrer a la Comunitat, en una zona dotada amb un sòl i un aigua evidentment bons i un clima favorable», explica Cirilo Arnandis, President de la Denominació d’Origen Ribera del Xúquer. Igualment, Espanya s’ha fet amb el primer lloc en l’exportació d’aquesta fruita i ha augmentat la seua producció en un 10% en la Unió Europea.
Aconseguir major connexió amb el teixit empresarial
Tal com indiquen des de l’organització d’aquest simposi internacional, que se celebra cada quatre anys i està promogut per la Societat Internacional de Ciències Hortícoles, l’objectiu d’aquesta trobada és la creació d’un fòrum d’intercanvi d’informació entre els assistents per a aconseguir una major connexió amb el teixit empresarial. L’esdeveniment també va comptar amb conferències per part de professionals relacionats amb el camp de l’agricultura com són Edgardo Giordani, professor de la Universitat de Florència i expert en Ciències Agrícoles, Ryutaro Tao, professor de la Universitat de Kyoto i expert en Horticultura, Diego Intringiolo, enginyer agrònom i científic titular del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), Antonio Vicent, de l’Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA) i Carlos Crisosto, del Kearney Agricultural Research and Extension Center de la Universitat de Califòrnia.
Tècniques d’agricultura sostenible per a acabar amb les plagues i malalties
El personal científic també va abordar el tema de les plagues i malalties en les fruites. «Fins fa poc es podia conrear de forma ecològica perquè el kaki no patia patologies. No obstant açò, en augmentar la densitat de cultiu, van anar apareixent. És així com els departaments d’entomologia i patologia van engegar tècniques d’agricultura sostenible, és a dir, lluita amb enemics naturals de cara a les plagues i optimització dels moments de tractament amb plaguicides perquè aquests siguen els mínims possible i els més eficaços», apunta la directora. El maneig de l’aigua també juga un paper important en el procés de cultiu. Badenes aclareix que «ens trobem en una zona de dèficit hídric» pel que s’està fent una labor important de pedagogia per part dels agricultors –no solament amb el tema de l’ús de l’aigua sinó també amb la qualitat de les mateixes-.
En quant a la possibilitat de que se cultiven les noves varietats de kaki que puguen ser una alternativa o un complement al Rojo brillante, Badenes subratlla: «Anem a tenir sempre els mateixos postulats de sostenibilitat, és a dir, diversitats amb una gran qualitat però que no necessiten un cultiu específic que augmente les despeses o la pressió sobre el medi ambient».
Notícia publicada: 19/10/2016
