Invertir en innovació a través de la nanociencia, clau per a reavivar l’economia

Espanya es troba entre els països amb major investigació bàsica de la Unió Europea. Alguna cosa que no es reflecteix en la incorporació d’aquestes noves tecnologies als sistemes productius. La resposta de per què açò és així és la pròpia estructura empresarial del nostre país, amb un percentatge alt de micropymes. Per açò, com expliquen els responsables de la pròxima trobada ‘La utilització dels nanomaterials en l’empresa’, Rafael Ibáñez, Guillermo Muñoz i Fernando Sapiña, de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València, és necessari que hi haja una «aliança estratègica entre els sectors productius i les universitats amb la finalitat de desenvolupar nous productes, nous serveis, que es puguen posar en el mercat i que permeten reavivar l’economia del nostre entorn». Per a açò, remarquen, l’única eina existent és la innovació, «la capacitat d’incorporar coneixement en els productes».

Com explica Fernando Sapiña, els sectors productius «són conscients que fa falta invertir en coneixement i que aqueix coneixement es trasllade a productes». En aquest sentit, la nanociència i la nanotecnologia ofereix coneixements capaços d’aportar moltes funcionalitats als productes.

En aquest sentit, la Universitat de València, a través de l’Institut de Ciència dels Materials, organitzarà la primera trobada sobre nanotecnologies com a oportunitat de negoci. Aquesta jornada, oberta al públic, es realitzarà dijous que ve, 3 d’abril, en la seu de la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València (ADEIT), a les 17:00 hores.

Necessitat de formació sobre nanomaterials en les empreses

A més de fer partícips als tècnics i empresaris de la Comunitat Valenciana de la importància econòmica que els nanomaterials poden aplicar als seus productes i serveis, aquesta trobada té com a objectiu conscienciar-los de la necessitat d’una formació actualitzada en el sector dels nanomaterials. I és que, com explica el professor Rafael Ibáñez, ja hi ha moltes aplicacions pràctiques dels nanomaterials en sectors com la cosmètica, el tèxtil o el vidre. Un exemple són els vidres autolimpiables que tenen un recobriment de diòxid de titani. Aquest recobriment actua com un fotocatalitzador que descompon el greix que queda adherida en els cristalls. El seu caràcter hidròfob fa que l’aigua arrossegue les partícules de pols el que fa que els cristalls es mantinguen nets en condicions en les quals els vidres convencionals estan bruts. Aquesta aplicació, com indica Ibáñez, s’utilitza en vidre de façana, principalment, ja que la reducció de freqüència de la seua neteja contribueix a l’amortització econòmica d’aquest producte.

Però, la gamma d’aplicacions nanocientífiques és major si cap, ja que com remarca Guillermo Muñoz es tracta d’un camp molt transversal d’aplicació, que permet incorporar moltes funcionalitats a materials i productes. Per exemple en les aplicacions de nano partícules en productes cosmètics. Fernando Sapiña explica que la incorporació de nano partícules de diòxid de titani ha permès el desenvolupament de cremes de protecció solar transparents, en lloc de les cremes convencionals amb un aspecte lechoso.

Més informació i inscripció en:
www.adeituv.es/sesion-nanomateriales

Notícia publicada: 21/03/2014