Antonio Liu Yang: «Allí sóc un de més, ací destaque»

El seu nom és Liu Yang però la gent li coneix com Antonio. Fill d’immigrants xinesos, va arribar a València amb set anys i  va continuar creixent i formant-se en l’idioma i la cultura xinesa. Va estudiar Dret en la Universitat de València, orientant-se cap al comerç internacional i les noves tecnologies. Fruit de la seua iniciativa emprenedora, que com ell reconeix va sorgir després del seu pas pel curs Qui pot ser empresari?, de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València, va crear la consultora Mediterrasian Consulting, centrada en l’assessorament especialitzat en el mercat xinés.

Antonio Liu Yang es defineix com un emprenedor vocacional i ressalta el valor de la marca personal com a clau en la gestació d’una idea de negoci. Fer de pont entre Àsia i Espanya és la raó de ser de la seua identitat empresarial assegura que el seu valor afegit ho té ací i no al seu país natal: «Allí sóc un de més, ací destaque».

Com va sorgir la teua vocació emprenedora? 
Des de sempre tot el meu entorn, tant xinés com a espanyol, em deia «tens un futur prometedor: parles tres idiomes i tens una carrera universitària. Et van a rifar, vas a menjar-te el món». Jo realment m’ho vaig creure, creia que em rifaríen, que anava a menjar-me el món. Però va passar el temps, va arribar la crisi i el somni que m’havia imaginat havia de fer-ho possible jo mateix: ja ningú m’anava a rifar, ni m’anava a pagar un sou mensual. Havia de cercar-me la vida. Vaig decidir jugar a ser empresari: vaig fer comptes, mai em quadraven. Vaig apostar per oferir els serveis de consultoria: inversió mínima i treball des de casa. Em vaig donar d’alta d’autònom des que vaig tenir el primer client.

Quin és la raó de ser de Mediterrasian, la teua consultora?
Volem  fer de pont entre Àsia i Europa, principalment en serveis en consultoria. Fa cinc anys anàvem a Xina a crear una fàbrica, ara la tendència és justament el contrari. Amb la nova llei d’emprenedors russos i xinesos estan promocionant, per exemple, la creació d’immobiliàries. Una de les missions que tenim en la consultoria que més destacaria és la formació en interculturalitat. Formem a empreses que es van a Xina, des de protocol empresarial fins a pautes de comunicació amb els asiàtics.

Com valores el paper de Xina com a potència emergent?
Xina va cap a un lloc positiu. A nivell polític està canviant molt, està lluitant contra la corrupció, aposta per la internacionalització, quant a la importació s’estan fixant en productes europeus, com l’oli i el vi espanyol. Als meus alumnes, el primer dia de classe, els faig sempre dues preguntes: Què saps de Xina? Per què t’interessa o per què hauria d’interessar-te? Generalment saben de Xina molt poc i generalment solament d’història recent. Xina va ser potència mundial des de 2006, abans no ho era. De fet es va obrir al mercat internacional fa solament 38 anys.

Què et va aportar el curs Qui pot ser empresari?, de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València?
El curs de Qui pot ser empresari? és una gran oportunitat per a aprendre aspectes que no van a veure en la seua carrera, almenys quan jo estudiava. Són classes molt pràctiques, parles amb gent que realment té experiència i açò és el que t’enriqueix com a empresari. Hiu és la motivació la que et porta a fer grans coses.

Què et va motivar a cursar el Programa d’Integració Sociolaboral de Joves Universitaris Immigrants?

Vaig realitzar aqueix curs i vaig veure que érem molts, cadascun d’ells amb una perspectiva diferent sobre el que és emprendre. Aquesta interculturalitat enriqueix a tots: d’una banda, afavoreix la integració en la societat que ens ha acollit, i alhora posa de manifest que existeixen altres cultures i que vivim en un món global. Açò enriqueix molt a l’hora de fer negocis, l’haver realitzat una recerca, una informació prèvia del país al que vas, és bàsic.

Quins són per a tu les qualitats que ha de tenir una persona emprenedora?
Ressaltaria la marca personal, que jo porte aplicant des de l’any 2009. Al cap i a la fi som persones, experts en un tema. Podem muntar una empresa, que probablement no siga el nostre primer projecte, però el que sempre quedarà serà el projecte i la persona.

Què va significar per a tu guanyar el premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana?
Em vaig presentar al concurs de Jove Talent de la Comunitat Valenciana per a consolidar la meua marca personal. Estava a Luxemburg quan em van comunicar que era un dels tres finalistes. No m’esperava guanyar el concurs. El meu discurs va ser, com sempre, en la mateixa línia: què puc aportar jo a València. I crec que en l’àrea de la internacionalització podem fer-ho encara molt millor. Turistes xinesos, estudiants xinesos, inversions des de Xina… encara no som conscients del potencial dels xinesos que vénen a Espanya a invertir. Fonamentalment el reconeixement públic d’aquest premi corrobora que ho he estat fent bé.

Quines diferències destacaries de la forma de fer negoci de Xina i Espanya?
El model de negoci xinés és molt primitiu, molt nuclear. A Espanya el fenomen de la immigració és molt recent, respecte a altres països europeus, i concretament el boom de la immigració xinesa data dels anys 90. Però cada vegada menys, més parelles interculturals, xinesos que estan obrint altres tipus de negoci i ara també gent que ve de Xina (empresaris, estudiants, turistes…) pot aportar molt a la Comunitat Valenciana, tenint sempre present que competim com a destinació amb Barcelona, Madrid, Sevilla… amb la resta d’Espanya, per no parlar a nivell europeu.

On t’imagines en deu anys, Antonio? T’imagines ací o a Xina?
(Riures) No sé a què em dedicaré dins de deu anys però el que tinc clar és que si fa deu anys em diuen que estaria aquí mateix fent aquesta entrevista amb la trajectòria professional que porte no m’ho haguera cregut. El que si tinc clar és que m’agradaria quedar-me ací, seguir amb aquesta biculturalidad. Ací tinc a la meua família i els meus amics més propers. El valor afegit ho tinc ací, no allí. Allí sóc un de més, ací destaque.

Notícia publicada: 21/02/2014