El professor de Sociologia de la Universitat de València, Ramón Llopis afirma que, en la conjuntura actual, és imprescindible canviar les estructures de l’esport espanyol i portar a terme reformes profundes. Hem parlat amb ell amb motiu de la celebració, els pròxims 25, 26 i 27 de setembre, del XIII Congrés Internacional de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport (AEISAD), que ell mateix presideix i que per primera vegada tindrà lloc en la ciutat de València. Al llarg del congrés, que se celebrarà en la seu d’ADEIT i que per primera vegada tindrà caràcter internacional, es presentaran un centenar de ponències en les quals s’analitzaran les principals experiències i propostes que s’estan gestant en el món de l’esport amb la finalitat de plantejar nous itineraris de desenvolupament social i esportiu.
Pregunta. Sota el títol ‘Crisi, canvi social i esport’, València acollirà el XIII Congrés Internacional de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport (AEISAD). Quin serà el principal objectiu d’aquest congrés?
Resposta. AEISAD és una societat científica que cada dos anys organitza un congrés per a examinar algun aspecte rellevant de l’esport. En aquesta ocasió, és la pròpia conjuntura socioeconòmica la que ens marca el tema: l’impacte de la crisi. L’objectiu és posar en comú les diferents investigacions que s’estan realitzant sobre aquest tema, per a reflexionar i debatre sobre les transformacions que s’han produït i els reptes que té plantejats el món de l’esport com a conseqüència de la crisi econòmica que hem travessat i que ens segueix afectant. Cal dir, no obstant això, que al marge de l’objectiu central, els congressos d’AEISAD també paren atenció a temes de gestió esportiva, educació física, oci i societat.
P. En l’actualitat, l’esport requereix una perspectiva d’anàlisi el més àmplia possible estudiant perspectives socials que engloben a altres disciplines com sociologia, economia o educació. Com s’abordarà aquesta complexitat de l’esport durant els dies del congrés?
R. Certament, l’esport és un fenomen social complex l’anàlisi del qual requereix la participació de diverses disciplines. Això no només és un desiderata sinó també una idea que descriu bastant bé la composició de molts grups d’investigació que treballen en l’àmbit d’esport. Vull ressaltar, a més, altra cosa. Els fundadors d’AEISAD van tenir clara la necessitat d’abordar l’estudi científic de l’esport des d’una perspectiva pluridisciplinar, quan van crear l’associació fa ja més de vint anys. La pluralitat teòrica, metodològica i de disciplines ha estat una constant en els nostres congressos des de l’inici.
espanyola s’haja vist afectada per aquestes retallades i es manté estable en els últims anys
. P. La crisi econòmica, com afecta al món de l’esport en la societat espanyola?
R. Tant les comunitats autònomes com els ajuntaments acumulen àmplies reduccions pressupostàries en matèria d’esport des que va començar la crisi en 2008. L’impacte ha estat tremend. Els recursos econòmics i humans que disposen s’han vist clarament disminuïts, encara que en ambdós casos es tracta d’administracions que conten amb àmplies responsabilitats referent a això. El mateix pot dir-se de les federacions esportives, que a Espanya exerceixen funcions públiques delegades. És veritat que algunes no estaven correctament gestionades o que el control que havia sobre elles era insuficient, però la veritat és que la reducció de les aportacions de l’Estat ha deixat a moltes d’elles en una situació impossible. Cal dir, no obstant això, que sembla que els pressupostos s’han estabilitzat i ja no es preveu que baixen molt més.
P. I quines repercussions ha tingut tot això a nivell social?
R. Han desaparegut no pocs clubs esportius, s’han produït nombroses baixes federatives, s’ha deixat d’assistir a competicions nacionals i internacionals i hi ha esportistes que s’han hagut d’emigrar per a continuar competint. El problema és que l’esport a Espanya depèn en gran mesura de les subvencions de l’Estat. No obstant això, i aquest és un contrapunt positiu a tot l’anterior, no sembla que la pràctica esportiva del conjunt de la població espanyola s’haja vist afectada per aquestes retallades. Una enquesta nacional d’hàbits esportius de fa un parell de mesos posa de manifest que la proporció de persones que realitzen amb certa regularitat alguna activitat física o esportiva s’ha mantingut estable en els últims anys.
P. Encara que haja hagut retallades, s’estan aplicant nous models de gestió?
R. Hi ha de tot, però aqueix és un tema que volem analitzar a fons. En alguns casos s’ha après a fer les mateixes coses –o quasi les mateixes coses– amb menys diners. Hi ha hagut una adaptació a la situació que ha propiciat que s’administre amb més rigor i se cerquen altres fórmules de gestió. El previsible és que en els pròxims anys es tendisca molt més a la col·laboració públic-privada no només referent a patrocinis sinó també en inversions en equipaments o en altre tipus d’actuacions. Caldrà prioritzar serveis i no oferir-los indiscriminadament, incorporar la planificació estratègica, orientar-se a la generació de recursos, incrementar el control pressupostari, augmentar la grandària d’alguns clubs o federacions mitjançant fusions o unions, etc. L’esport espanyol necessita canviar les seues estructures, necessita reformes profundes que s’anuncien però que mai es concreten: la Llei de l’Esport Professional, la Llei de Mecenatge…
Informació sobre el congrés:
http://congresos.adeituv.es/AEISAD/
Notícia publicada: 22/09/2014
