Sentiments com la satisfacció, l’esperança, l’optimisme o l’alegria, vinculats al concepte de felicitat, tenen una explicació científica: la felicitat no és un estat al que s’arriba per atzar, sinó que és el resultat de l’activitat d’uns circuits cerebrals dissenyats per l’evolució per a produir aquest estat de benestar. Així ho explica Manuela Martínez, Catedràtica de Psicobiología de la Universitat de València i codirectora de la primera edició del Certificat de Neurofelicitat: «La felicitat és un producte del cervell que pot estudiar-se científicament com qualsevol altra funció de la ment humana», assenyala.
Aquest títol, que codirigeix al costat del també professor de Psicobiologia Luis Moya Albiol, proporciona als estudiants competències teòric pràctiques sobre les bases neurocientífiques de la felicitat així com sobre les aplicacions de la neurofelicitat: «La cerca de la felicitat és universal i tan antiga com la humanitat, que l’ha perseguit incessantment des dels seus orígens. Aquest desig de ser feliç és tan important que, en l’actualitat, alguns països han començat a mesurar el seu desenvolupament en funció de l’índex de felicitat per càpita», assenyala la codirectora Manuela Martínez.
Els directors del certificat subratllen que el seu objectiu principal és informar sobre els coneixements que existeixen en l’actualitat sobre la neurociència de la felicitat, a més de proposar l’aplicació d’aquests coneixements en pràctiques concretes que permeten als estudiants experimentar els resultats en si mateixos. El curs d’especialització, íntegrament on line, va dirigit a professionals de l’Educació, les Ciències Socials i la Salut i es presenta com una oportunitat d’ampliar coneixements en aquesta àrea específica de la Psicobiologia que no existeix com a assignatura especialitzada en els graus directament relacionats com són la Psicologia o la Psiquiatria.
Més informació:
Certificat en Neurofelicitat. 1ª edició.
Notícia publicada: 24/03/2014
