La Universitat ha de formar per a contribuir a transformar la societat, segons els experts

«La Universitat no només pot formar per a respondre. La Universitat ha de formar per a contribuir a transformar la societat». Aquesta va ser una de les màximes que es van defensar durant la taula de debat ‘Àmbits estratègics per a la cooperació universitat-empresa: innovació, formació i ocupació’ organitzada per ADEIT en el marc de la celebració dels seus 25 anys.

En aquesta línia, el catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València, José María Peiró, va indicar que la formació universitària ha de «generar valor» per a arribar a crear una societat «més equilibrada, capaç de produir més riquesa, sent més humana i més justa». Peiró va estar acompanyat en la taula – moderada pel catedràtic de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i investigador de l’Ivie, Javier Quesada– pel catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director de l’Ivie, Francisco Pérez, pel director general de Cotec, Juan Mulet, pel director d’Adecco en la Comunitat Valenciana, Francisco Martínez, i pel cap del Departament d’Estudis i Comunicació del CDTI, Pedro Redrado.

La formació com generadora de riquesa
Segons va explicar el catedràtic de Psicologia Social, la formació és un element fonamental per a generar riquesa. «Les estadístiques ens diuen que, en general, la formació produeix riquesa i facilita la inserció laboral. Però també cal dir que no tota per igual. La formació ha de ser de qualitat i estratègica».

En aquest sentit, va remarcar que el repte està en les dues parts, tant per part de l’empresa com de la Universitat «a saber quin tipus de formació és la més adequada implementar. No tota la formació té la mateixa rendibilitat».

«És necessària una formació que responga i s’adeqüe a les demandes de l’empresa. I davant el gran dinamisme en el món de la producció o de les vendes, no hi ha una altra resposta que formació al llarg de tota la vida», va subratllar Peiró.

L’empresa és clau i l’emprenedor és un generador de riquesa
Per la seua banda, el director de l’Ivie, Francisco Pérez, va explicar que el principal àmbit de generació de valor de la Universitat en la seua relació amb l’empresa es produeix a través de l’ocupació dels universitaris. En aquest sentit, Pérez va precisar que per a millorar les relacions entre ambdós mons «no només cal preguntar-se quant ha de canviar la formació, sinó com es pot canviar el teixit productiu».

«Un teixit productiu amb més capacitat d’aprofitar el capital humà, facilita la inserció», va subratllar. Per a això, Francisco Pérez va indicar que «cal canviar la cultura de la Universitat per a fer-la més favorable del que és. El conjunt de la Universitat ha de compartir la idea que l’empresa és clau i que l’emprenedor és un generador de riquesa al que cal parar esment».

La taula inaugural d’aquesta jornada va estar composta pel rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, pel president del Consell Social de la Universitat de València i d’ADEIT, Carlos Pascual, i pel director general d’Indústria de la Generalitat Valenciana i de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), Joaquín Ríos, qui va remarcar la importància de la col·laboració entre la Universitat de València i el seu teixit productiu, un binomi «indefugible», segons va destacar el rector.

Durant la sessió, la catedràtica de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València, Amparo Cervera, va presentar l’estudi ‘El valor de la cooperació universitat-empresa’. La mostra obtinguda reflecteix que les relacions universitat-empresa són «relacions de confiança, compromís i interactives entre Universitat i empreses i que els capaciten per a la difusió de creativitat, idees, habilitats, i persones amb la meta de crear valor mutu al llarg del temps», segons va explicar Cervera.

Entre els aspectes millor valorats d’aquesta relació, les empreses enquestades van considerar que el temps invertit en la seua relació amb la Universitat de València «havia merescut la pena» i que a llarg termini aquesta relació és «beneficiosa per a l’empresa».